Els nois de zinc

Publicat el 1991, aquest llibre tingué limpacte duna bomba. Aleksiévitx fou denunciada per difamació i "embrutar lhonor dels soldats", vistos fins aleshores com a herois enviats a salvar el poble afganès, desemmascarats al llibre com a assassins, torturadors i violadors. El títol prové dels milers de soldats que moriren durant la incursió russa a lAfganistan entre 1979 i 1985 i foren retornats a Rússia en taüts de zinc. Aleksiévitx entreteixeix més dun centenar dhistòries explicades per oficials de lexèrcit, homes allistats, esposes, mares i vídues en un collage enginyós i intricat.Aleksiévitx va visitar lAfganistan, per conèixer la veritat. Va descobrir que, per reclutar soldats, lEstat venia al seu poble la idea que anaven a salvar el poble afganès, amagava les dades sobre les morts i la brutalitat de la guerra, però també els enviaven per la força o enganyats. Tanmateix, de cara a Rússia, els russos fins i tot oblidaven que els seus soldats estaven en guerra a lAfganistan.Les històries que parlen de gent mutilada per mines, soldats assassins drogats, una mare acaronant desesperadament un taüt tan petit que no creu possible que contingui el seu alt fill, donen a Aleksiévitx loportunitat de preguntar: "Qui som? Com hem pogut i sens ha pogut fer això? Per què ens ho vam creure tot?". Aquest llibre no és només sobre guerra i polítiques criminals, sinó també sobre la nostra capacitat de qüestionar les decisions del nostre país, i de posar en dubte la informació oficial que ens donen.