L'aixecament de Prats de Molló

4 de novembre de 1926, lAixecament de Prats de Molló i lExèrcit Català

El 4 de novembre de 1926 la gendarmeria francesa havia avortat un projecte dinvasió del Principat des de Prats de Molló, a la comarca del Vallespir. Hi participaven alguns centenars dindependentistes catalans, i també un grup nodrit dantifeixistes italians, que comptaven amb uns suports incerts a linterior de Catalunya, entre els quals hi havia destacats militants de la CNT.

Giovanni Cattini ens explica per primera vegada com va anar la persecució de la diplomàcia espanyola contra els exiliats independentistes dels anys vint.

"El 18 de juliol de 2022 farà un segle que Francesc Macià va fundar Estat Català, la primera organització catalana separatista més o menys reeixida. El partit, amb una vessant paramilitar, va desaparèixer quan va unir-se a altres formacions per fundar ERC el 1931. Lepisodi més conegut dels seus nou anys dexistència és lintent denvair Catalunya des de França amb un centenar dhomes per promoure una insurrecció popular contra la dictadura de Primo de Rivera i proclamar la República catalana. El 4 de novembre de 1926 la gendarmeria va avortar laventura.

Giovanni C. Cattini (1972) és qui més ha estudiat aquest projecte fallit. Lany 2009 va resseguir la implicació dagents del govern Mussolini en la delació dels propòsits de lexmilitar a partir del fons Macià de l Arxiu Nacional de Catalunya i de la documentació inèdita dels arxius Centrale dello Stato i del Ministero degli Esteri de Roma. Lany següent va publicar la versió italiana.

En començar 2021 leditorial Rosa dels Vents va presentar Dies que han fet Catalunya , una col·lecció dirigida per Agustí Alcoberro que explica episodis històrics a partir defemèrides. Els historiadors responsables dels primers títols han fugit de la mera compilació de dades conegudes i han aprofitat per fer noves aportacions.

És el cas de Cattini a Laixecament de Prats de Molló. A partir de documents inèdits dels arxius General de la Administración i de lHistórico Nacional afegeix a la seva aportació prèvia la reconstrucció de la vigilància diplomàtica espanyola a França dels xicots d Estat Català. Hi ha dades sorprenents: la policia primoriverista feia escorcolls al nord dels Pirineus amb total despreocupació de les autoritats franceses. Durant anys Roc Boronat va dur la llufa de ser un talp i molts a Estat Català i després a ERC sempre en van desconfiar.

Lhistoriador assenyala ara noms de possibles infiltrats catalans en els rengles macianistes que shaurien sumat als delators italians.[...]"

Joan Esculies,

9 de gener, a La Vanguardia es publica una reportatge sobre els Fets de Prats de Molló, on se cita a Giovanni C. Cattini i el seu llibre. PDF adjunt i enllaç: https://www.lavanguardia.com/encatala/20220109/7969580/estat-catala-macia-llibres-literatura-catalana.html

Altres crítiques:

- 8 de gener, a El País es publica un reportatge sobre els Fets de Prats de Molló, on es parla del llibre de Giovanni C. Cattini. PDF adjunt i enllaç: https://cat.elpais.com/cat/2022/01/07/catalunya/1641552292_474861.html

- 25 de desembre, a VilaWeb es publica un article sobre la commemoració dels cents anys del partit fundat per Francesc Macià, es parla dels esdeveniments de Prats de Molló i del llibre de Giovanni C. Cattini: https://www.vilaweb.cat/noticies/estat-catala-cent-anys-del-primer-partit-independentista/

- 23 de desembre, recomanacions de Nadal en català a Qué leer, on figuren De portes endins, Laixecament de Prats de Molló i Els Catarres X. Enllaç: https://www.que-leer.com/2021/12/23/lletres-nadal/