Amb les mans a la pasta

Un nen i un tros de massa. Això és tot. Però en mans de Yoshitake, això és suficient per a construir un univers. El nen comença estirant i pastant amb tota la seva energia. Però aviat descobreix que hi ha molt més que fer: punxar, pessigar, estampar la cara damunt i gaudir de les marques que queden. La massa es converteix en un objecte d’exploració
infinita: l’asseu en una cadira, la posa a tocar al gos, balla amb ella, l’enrotlla al voltant del seu cos… Fica la massa en una caixa de cartó, la inclina, la deixa sola una estona… i la massa, com si hagués fermentat, comença a créixer. I creix, i creix. El nen, emocionat, puja a una escala i es llança de cap sobre ella, i la massa explota. Llavors recull tots els trossos, li demana perdó i torna a començar.

Com Atascado —el títol que va iniciar aquesta sèrie i que porta més d’una dècada reeditant-se a tot el món—, Yoshitake parteix d’una cosa insignificant i ho converteix en
un territori de filosofia: com pot un nen trobar tant en tan poc? La massa no és metafòrica: és massa, amb tota la seva materialitat. I, no obstant això, aquest llibre és, també, una meditació sobre el joc, sobre l’amistat improbable i sobre el plaer de tornar a començar.