Berenar sota les moreres

Aquell final de primavera de 2014, un fet inesperat trasbalsarà el món quotidià de l’Olívia i necessitarà posar-hi ordre. Fa neteja d’armaris i calaixos, plens de bocins de la seva vida passada que, inevitablement, tornen. Ha pensat telefonar a l’Elisa, una amiga de la universitat, per complir la promesa que es van fer quan encara estudiaven: que es retrobarien les quatre amigues a l’antic xalet de Platja d’Aro dels Cassany, on celebraven les festes en la seva joventut. La Magalí Mir, la Pia Artells i l’Olívia Escardó són de Reus, l’atzar les va portar a viure allunyades les unes de les altres, una als Estats Units, una altra a Barcelona i l’Olívia a Dijon. L’Elisa Cassany és de Girona i hi viu. Sota les gruixudes moreres que han envellit amb els anys, quatre dones que han viscut unes vides intenses conversen al jardí—on arriba l’olor del mar, dels pins—i inevitablement en faran balanç. La casa i el jardí han vist transcórrer el temps, com elles. Parlaran, sovint sense paraules, perquè els anys les han distanciat i ja no són les mateixes, per això allò que expliquen contraresta amb la realitat. Aquesta és una novel·la d’aprofundiment psicològic de quatre dones, del seu món interior. Ara, amb seixanta anys, es preguntaran què han fet amb la seva vida, i si tot allò que es van proposar de joves en aquell jardí s...