Joan Magrinyà, avui

Escriure sobre Joan Magrinyà és molt difícil. I ho dic bàsicament perquè aquest llibre surt publicat vint anys després del que va fer el vilanoví Xavier Garcia i Soler (Joan Marinyà, dansa viva). Es podria sostenir que tot el que s’havia de dir sobre el ballarí més internacional del nostre país ja es va explicar aquell any. I de debó que no exageraria. Per aquest motiu, aquesta nova aportació a la biografia de l’insigne artista té un format molt diferent. Un format que goso qualificar de “composició orfeònica”. És a dir, que està compost per integracions simfòniques (en aquest cas, les veus de les persones entrevistades) que, amb la seva fusió aconsegueixen reviure l’artista, el mestre, l’amic i el familiar Joan Magrinyà. Totes aquestes facetes, que no pretenen pontificar que siguin les úniques en que es pot descompondre la figura de Magrinyà, es descriuen en forma de capítols.