Lladre de gallines

Pocs llibres sense paraules han fet parlar tant. L’edició en castellà de Lladre de gallines es va publicar el 2009 i es va convertir quasi instantàniament en un dels llibres més ressenyats i estimats pel públic, no només infantil. Poques cobertes són tan explícites com la d’aquest llibre. Des de la primeríssima imatge, el lector entra en la història i es veu embrancat en una escena d’acció, en una autèntica persecució pel bosc juntament amb un ós, un conill i un gall. Tan sols dues paraules converteixen l’escena en un conte, sense preàmbuls, sense “hi havia una vegada”, sense res més que un títol, “Lladre de gallines”, que evoca les històries de bons i dolents de l’oest, les faules d’animals: històries que emocionen i sorprenen, per explicar una vegada i una altra des de diferents punts de vista i amb diferents veus. Per lectors que no saben llegir, i per apassionats narradors de faules sense moralitat explícita. Perquè es tracta de trencar estereotips o simplement de gaudir d’una bona història. Del que no es pot dubtar és que en aquest llibre hi ha una guineu (vermella, com la de l’editorial) que roba el cor.