MEMORIES (1905-1940)

Xavier Benguerel pertany a la mateixa generació que Mercè Rodoreda o Pere Calders, sorgida de limpuls cultural del primer terç del segle XX i que va viure lesperança de la República i el camí amarg de lexili. Les seves memòries, redactades en el moment en què culmina la seva obra narrativa amb la publicació dEls vençuts, reviuen, amb un gran sentit del ritme i amb un persistent deix dironia, letapa de la seva formació com a escriptor. Benguerel hi evoca la seva infantesa i joventut en el suburbi industrial del Poblenou, el seu esforç per obrir-se camí en el món literari i cultural dels any vint i trenta, així com lexperiència de la guerra i del primer exili a França, abans dembarcar cap a Xile. Les Memòries de Benguerel, on excel"leixen els seus retrats descriptors (Pere Calders, Joan Oliver, Carles Riba, Joan Salvat-Papasseit, Francesc Trabal), constitueixen un extraordinari retrat duna generació que va maldar per normalitzar la cultura catalana i assimilar-la a leuropea, abans del daltabaix del 1939. Amb aquestes Memòries, LAvenç recupera un text que condensa les virtuts que han fet de Benguerel un clàssic de la literatura catalana: el seu ofici com a escriptor, el seu domini de la llengua i la seva gran capacitat narrativa, que van fer que Joan Oliver proclamés Benguerel com un escriptor de raça, de gran alè.