Carles Rebassa

Descobreix en L’Ikigai dels diners, una eina que revolucionarà el teu futur, tot ajudant-te a entendre el passat, viure el present i aconseguir un futur amb riquesa. Ikigai vol dir ‘raó de ser’ o ‘pa

Premi Carles Riba 2018.Sons bruts es un llibre de sonets, iniciat el 2003 i acabat el 2018. L& x02019;autor els va començar a escriure, literalment, en veure que necessitava expressar-se dins la llibertat d& x02019;aquesta faixa metrica per no estavellar-se contra una paret. Durant el proces s& x02019;emmirallava en Palau i Fabre, quan deia que si no hagues estat poeta i dramaturg hauria estat un assassi o un demagog. Arran d& x02019;una ruptura amorosa, Carles Rebassa engega la formulacio de sentiments, mirades i exhalacions de l& x02019;esperit amb els poemes, que es repeteixen i s& x02019;amplien com una obsessio, un mirall esquerdat, una reiteracio, un autoretrat que muda. El sonet es una forma classica que demana maxima precisio i coherencia formal, pero alhora permet irradiar significats i amplificar expressions quotidianes, lluites socials i personals, soliloquis i manifests. Sons bruts es un llibre d& x02019;amor i de mort, els dos materials d& x02019;aprenentatge i de conversa de la vida humana.

20è Premi de Poesia Sant Cugat a la memòria de Gabriel Ferrater"La tensió entre el que és particular i el que és universal, entre el que és íntim o privat i el que és col·lectiu i públic, travessa du

En Sebastià ha sortit dun centre de menors i comença el batxillerat en un institut públic. Comparteix aula amb en Jaume, un noi obsessionat pel llibre A sang freda de Capote, nAlbert Abat, un bon est

20è Premi de Poesia Sant Cugat a la memòria de Gabriel Ferrater"La tensió entre el que és particular i el que és universal, entre el que és íntim o privat i el que és col·lectiu i públic, travessa d'

Tres dies en la vida de tres redactors d?un digital de cultura barceloní: en Miquel, na Mireia i en Francesc, tots tres a la trentena. En Miquel, casat i amb una filla, té convidats de cap de setmana que el trasbalsen. Na Mireia va al Port de Valldemossa a entrevistar una vella gloria literaria per qui havia sentit fascinacio d?adolescent. En Francesc es veu abocat a passar un cap de setmana claustrofobic i mira de superar-lo posant ordre a la seva identitat. A mesura que les tres histories avancen i s?encreuen, els dilemes vitals s?intensifiquen i els tres personatges basculen entre la insatisfaccio i el coratge. Divendres, dissabte, diumenge, que combina passio amb ofici, significa la confirmacio del talent literari de Carles Rebassa. El lector es troba mirant les coses de cada dia des d?una altra banda, gracies a una prosa exaltada que sacseja la realitat (Ponç Puigdevall)

Premi Carles Riba 2018.Sons bruts és un llibre de sonets, iniciat el 2003 i acabat el 2018. Lautor els va començar a escriure, literalment, en veure que necessitava expressar-se dins la llibertat daquesta faixa metrica per no estavellar-se contra una paret. Durant el proces semmirallava en Palau i Fabre, quan deia que si no hagues estat poeta i dramaturg hauria estat un assassi o un demagog. Arran duna ruptura amorosa, Carles Rebassa engega la formulacio de sentiments, mirades i exhalacions de lesperit amb els poemes, que es repeteixen i samplien com una obsessio, un mirall esquerdat, una reiteracio, un autoretrat que muda. El sonet es una forma classica que demana maxima precisio i coherencia formal, pero alhora permet irradiar significats i amplificar expressions quotidianes, lluites socials i personals, soliloquis i manifests. Sons bruts es un llibre damor i de mort, els dos materials daprenentatge i de conversa de la vida humana.

Autor:Carles Rebassa

Benjamí de Tudela és un dels tres viatgers per excel·lència de l'edat mitjana, juntament amb Marco Polo de Venècia i Ibn Battuta de Tànger. Tots tres -jueu, cristià i musulmà-, surten de casa seva ca

.MIRA EL FUMA Pepa LlopisEl que jo vulles construir una mentida.Jo visc i escric per a aquesta mentida.La meva farsa es innocent: el mónes omniresplendent i clar, i a l`hortaningú mai no flastoma i el silencino es antic ni llarg. No cal cridar:"Cant a la vida!, si!", perque la gentjust canta quan li agafa la cantera.No per fugir del plor. Per entonarinsubornablement i espontania.Jo sempre visc el mon en la mentida.No visc el mon com es, dins el seu esser.Somnii, somniii el visc com l`imagin.Somnii que el mon es senzill i la fruitaes fruita i tu no ets el que soc jopero tu i jo som els boscsi tot l`organ del temps relatiude l`univers i els boscsi la potencia mes brutal de l`universque es l`Entusiasme!Carles Rebassa (Els joves i les vidues, pagina 11)

En Sebastià ha sortit d'un centre de menors i comença el batxillerat en un institut públic. Comparteix aula amb en Jaume, un noi obsessionat pel llibre A sang freda de Capote, n'Albert Abat, un bon e