Gabriel Pernau

Dos anys després d''accedir a la presidència de la Generalitat, José Montilla continua sent, per a molts catalans, un gran desconegut. Home de poques paraules, de perfil hieràtic i gest impertorbable

GRÀCIA és un dels districtes socialment i culturalment més dinàmics de la ciutat de Barcelona. El seu barri principal, Vila de Gràcia, concentra gairebé tanta població com els altres quatre barris de

Aquesta obra, que es fonamenta en fets reals, narra lapassionant historia de Cristina Nubiola, una catalana que va viure a la Xina durant la primera meitat del segle XX. Cristina era una jove mare tarragonina que, el 1932, va quedar vidua prematurament. Al cap de poc temps, apareix a la seva vida Wang Rong, un xines estudios de les cultures europees de qual senamora bojament i amb qui fugira fins a la Xina, deixant tota una vida al darrere, inclosa una filla de tres anys. Cristina viura com a ciutadana xinesa les convulses decades de 1930, 1940 i 1950, quan el gran pais de lOrient pateix la invasio japonesa, la Segona Guerra Mundial i lascens al poder dels comunistes.La senyora Wang Fenglian, nom xines de Cristina, va tornar al cap de molts anys a Catalunya. La recerca de Gabriel Pernau i el testimoni de les persones que la van coneixer ens ofereix un relat extraordinari dintegracio, dafany de superacio i daventura en un pais que fins fa ben poc era gairebe inaccessible per a una dona estrangera.

Aquesta obra, que es fonamenta en fets reals, narra lapassionant historia de Cristina Nubiola, una catalana que va viure a la Xina durant la primera meitat del segle XX. Cristina era una jove mare tarragonina que, el 1932, va quedar vidua prematurament. Al cap de poc temps, apareix a la seva vida Wang Rong, un xines estudios de les cultures europees de qual senamora bojament i amb qui fugira fins a la Xina, deixant tota una vidaal darrere, inclosa una filla de tres anys. Cristina viura com a ciutadana xinesa les convulses decades de 1930, 1940 i 1950, quan el gran pais de lOrient pateix la invasio japonesa, la Segona Guerra Mundial i lascens al poder dels comunistes.La senyora Wang Fenglian, nom xines de Cristina, va tornar al cap de molts anys a Catalunya. La recerca de Gabriel Pernau i el testimoni de les persones que la van coneixer ens ofereix un relat extraordinari dintegracio, dafany de superacio i daventura en un pais que fins fa ben poc era gairebe inaccessible per a una dona estrangera.

Sants-Montjuïc, el districte més extens de Barcelona i un dels més populars, aplega un conjunt de barris amb una gran vida social. El districte és d’una diversitat que sorprèn a qui passeja per unes

El RACC, con motivo de la celebración de su centenario, ha editado el libro "RACC, 100 años de pasión", a través del cual hace un repaso a su historia, vinculada estrechamente a la evolución del automovil y su influencia en la sociedad de nuestro pais.

Edición castellano-inglés.

Per terres d'Al·là és la crònica d'un viatge per alguns dels racons més desconeguts de la Mediterrània. Desplaçant-se sempre en bicicleta i transport públic, l'autor va recórrer el llarg camí que va d'Algesires a Istanbul. En el seu accelerat periple, Pernau coneix la deso-ladora bellesa de la costa mediterrània marroquina, l'Algèria que intenta deixar enrere una guerra civil que ha causat 150.000 morts i la turística Tunísia. Davant la impossibilitat d´entrar a Líbia, el viatger haurà de volar fins al sempre conflictiu Pròxim Orient. Allà coneix Alexandria i El Alamein, el canal de Suez, el desert del Sinaí i el golf d'Aqaba. De camí cap al nord, visita el desert d'Uadi Ram i la ciutat de Petra, coneix de primera mà el conflicte palestí durant la seva estada a Israel, visita una Damasc insòlita drant el Ramadà, la profundament mediterrània. Beirut i una Istanbul sacsejada per atemptats terroristes. El viatge a través de la Mediterrània sud i oriental va durar dos mesos, un dels quals va coincidir plenament amb el Ramadà. El viatge es va realitzar a la tardor del 2003, poc després que els EUA envaïssin l'Iraq. Per terres d'Al·là ens acosta a la realitat quotidiana d'unes societats que estan de dramàtica actualitat.

Edición catalán-inglés.

Gabriel Pernau había soñado desde niño con un gran viaje y, en 1996, se animó a recorrer en bicicleta la ruta de la seda por su variante menos frecuentada. El punto de partida era Estambul; el plan, cruzar todo un rosario de repúblicas hasta hacía poco impenetrables para alcanzar, ya en China, la ciudad de Xian y llegar luego a Pekín. Provisto sólo de lo estrictamente necesario, Pernau recorrió pedaleando 7.145 kilómetros y alcanzó su meta cuatro meses más tarde.

A finals del segle XIX i principis del XX, les bicicletes eren el mitjà de transport més modern que existia. L’automòbil encara no havia estat inventat, de manera que l’aparició d’aquella lleugera mà

FOTOGRAFIES DE FREDERIC CAMALLONGA Sants-Montjuc, el districte mes extens de Barcelona i un dels mes populars, aplega un conjunt de barris amb una gran vida social. El districte es d'una diversitat que sorpren a qui passeja per unes terres antigament agricoles i poc poblades que es van desenvolupar a partir de la gran expansio de Barcelona al segle XIX i amb l'arribada de diverses industries que no trobaven lloc dins de la gran ciutat. Aquest districte tambe inclou Montjuc, la muntanya que durant segles va estar vedada als barcelonins per al seu us militar. Avui, els seus parcs i jardins i els seus equipaments culturals i esportius son una invitacio a reconquerir el cim i les faldes d'una mola que s'alça orgullosa per sobre de Barcelona.

FOTOGRAFIES DE FREDERIC CAMALLONGA A principis del segle XIX, les Corts era un poblet de menys de mil habitants, amb un nucli petit i la resta de la població disseminada en masos envoltats de camps. Dos segles despres, les Corts es el districte, amb diferencia, menys poblat de la ciutat. Te tres barris clarament diferenciats (les Corts, la Maternitat i Sant Ramon i Pedralbes), separats per l'avinguda Diagonal. Dins dels seus limits s'hi troben el monestir de Pedralbes, exemples d'arquitectura obrera de finals del XIX i principis del XX, l'encantador nucli antic, torres modernistes i el Palau Reial, gratacels, moderns edificis d'oficines, petites zones verdes i grans parcs com el de Cervantes, facultats, modestes instal·lacions esportives i el geganti Camp Nou. Un territori ple de contrastos.

FOTOGRAFIES DE FREDERIC CAMALLONGA Barcelona va creixer dins dels límits de Ciutat Vella fins que, a punt d'arribar a esclatar de tan densa com era, el 1854 el govern central autoritza l'enderroc de les muralles. La fi del confinament va permetre ocupar el gran pla que s'estenia entre la ciutat antiga i els municipis de Gracia, Les Corts, Sants, Sant Andreu del Palomar i Sant Marti de Provençals. Amb l'aprovacio, el 1859, del Pla Cerda i de la ma del Modernisme, l'Eixample va esdevenir el gran barri residencial de Barcelona. La part central quedava reservada per a les classes benestants mentre que les classes populars s'instal·laven a Sant Antoni i als voltants del futur temple de la Sagrada Familia. A la segona meitat del segle XX, el tram central de l'Eixample acabaria aplegant el gruix de l'activitat de la ciutat.