Jaume Radigales

El crítico musical y profesor universitario Jaume Radigales nos propone un repaso por el espectáculo operístico, analizando sus dimensiones estéticas, históricas y musicales y sus conexiones con otras formas artísticas como el cine. Un texto imprescindible para conocer en profundidad un género en constante renovación.

Cuando las primeras pantallas mostraron la mirada cinematográfica de los pioneros del séptimo arte, la ópera llevaba ya tres siglos de andadura. Es posible que el arte de masas en que se convirtió el cine desplazara el centro de interes de un publico que, antes de 1896, tenia en la opera uno de sus divertimentos mas exponenciales. Pero aun asi, el cine conto con argumentos, cantantes o cliches operisticos, modelo que llega hasta nuestros dias. El "biopic", la ambientacion musical de epoca o, claro esta, la opera filmada, marcan algunos de los puntos de convergencia de esas dos obras de arte total (por decirlo en terminos wagnerianos) fusionadas en una sola.Pero este libro se propone reflexionar acerca de las relaciones entre la opera y las pantallas no cinematograficas: la television, el video, el DVD, el BluRay; las transmisiones en directo en salas de cine, en los ordenadores domesticos o en las redes sociales que se consumen a diario. Estos son algunos de los soportes o medios que sustentan la vigencia y el consumo de la opera, mas de cuatrocientos años despues de su surgimiento a finales de la era renacentista.

L'estètica ajuda a entendre i a valorar el gust, inherent a l'ésser humà i a la societat que l'acull. El llibre proposa les bases metodològiques per analitzar els fenòmens estètics derivats de la cul

La banda sonora es muchas veces aquello que emociona. Este libro reivindica el papel de la música en el cine y destaca las principales aportaciones del lenguaje musical en el séptimo arte. La estética es una disciplina que surgio el siglo XVIII y que reflexiona sobre el arte. Este libro se centra y explica como cada epoca ha visto la musica y su importancia: desde los griegos hasta hoy.

La música és un complement indispensable de les imatges, i, sovint, s'oblida. Aquest llibre reivindica el paper de la música en el cinema i destaca les principals aportacions del llenguatge musical e

El volum que el lector té a les mas és una guia operística que vol apropar el gènere, que viu un moment d´esplendor i renovació…..

En el decurs del segle XX, la música ha estat una de les eines per magnificar la imatge dels governants i, en general, dels aparells de poder més utilitzats pels règims polítics més diveros. Des de l

Des de les primeres representacions operístiques de Mozart a Barcelona (1798), l obra del compositor de Salzburg ha viscut una acceptació progressiva fins arribar al 2006, any del 250e aniversari del seu naixement. Aquest llibre estableix per primera vegada la cronologia de les operes de Mozart a Barcelona. L autor, doctor en historia de l art i professor titular de la Universitat Ramon Llull, es critic musical a La Vanguardia i realitza i presenta el programa OUna tarda a l opera" a Catalunya Musica.

Aquest treball pretén assentar les bases d´un marc teòric per a l´estudi de les relacions entre el fet musical i el fet audiovisual, sense que el primer vagi en detriment del segon en una època d´hip

La música ha donat resposta a les pors i les angoixes que la mort ha suscitat al món occidental, sempre a través de la dimensió religiosa. Els autors d'aquest llibre han intentat fer una síntesi de les partitures seleccionades a partir de les circumstancies personals dels compositors i de l'estetica de la musica liturgica de l'epoca, entenent sempre el requiem com una missa de difunts.

A pesar de los años transcurridos desde su estreno, Muerte en Venecia (1971) no ha envejecido. La ascensión hacia la belleza en medio de un contexto socialmente hostil es el marco en el que se mueve el compositor aleman Gustav von Aschenbach de la mano del director del filme, el milanes Luchino Visconti. Inspirada en el relato homonimo de Thomas Mann, la pelicula es un ejemplo clave de adaptacion literaria al cine, ademas de una excelente sintesis de los universos manniano y viscontiano, guiada por la musica de Gustav Mahler.

El 1837 un batalló de la Milícia Nacional inaugurava, al desamortizat convent de dominiques de Nostra Senyora de Montsió, un «Liceu». Un centre d´ensenyances artístiques i un lloc d´exhibició per als

Jaume Radigales, amb el rigor de l’acadèmic, amb l’estil del comunicador i el compromís del melòman apassionat, s’arrisca a definir, en aquest llibre, què és òpera catalana.L’òpera catalana, a diferè

La música és un complement indispensable de les imatges, i, sovint, soblida. Aquest llibre reivindica el paper de la música en el cinema i destaca les principals aportacions del llenguatge musical en

Lestètica ajuda a entendre i a valorar el gust, inherent a lésser humà i a la societat que lacull. El llibre proposa les bases metodològiques per analitzar els fenòmens estètics derivats de la cultur

El segle XX ha estat el segle de les dones. Al món occidental, es en aquesta centúria que accedeixen, per merits propis, a tots els camps professionals. I en tots, sense excepció, n?hi ha que hi dest

Jaume tribó: memòries d´un apuntador. La vida d´en Jaume Tribó (Barcelona, 1945) és la d´e un home lligat a l´ópera des de la infantesa….

Aquest llibre recull cent perspectives clau per entendre l'òpera. Des de l'estrena dels títols més cèlebres fins als secrets de les veus consagrades, dels grans teatres operístics, de personatges imm