Vicenç Riera Llorca

Aquest llibre que teniu a les mans aplega la correspondencia conservada -trenta-tres cartes en total- entre l'escriptor, pedagog i crític literari Joan Triadú (1921-2010) i l'escriptor i periodista Vicenç Riera Llorca (1903-1991). La relacio epistolar comença l'any 1952 des de Mexic, on s'havia exiliat Riera Llorca despres de la guerra civil, i propiament s'acaba l'any 1987, tot i que n'hi ha una replica l'any 1992, provocada pels actes d'homenatge per la mort de Riera Llorca, esdevinguda el 15 de maig de 1991, a Pineda de Mar, on l'escriptor s'havia instal·lat despres de retornar a Catalunya un cop jubilat el setembre de 1969. El volum es complementa amb tot un seguit de documents, majoritariament de Triadu, que donen fe del seu vessant d'activista cultural i de critic literari -d'una critica literaria madura, pacient i intel·ligent-, molt interessat en la produccio novel·listica rierallorquiana, el qual, partint de la seva obra mestra, Tots tres surten per l'Ozama, escrigue tot un cicle narratiu del seu temps.

Fes memoria, Bel es un testimoni impressionant dels Fets d’Octubre del 1934 a partir dels esdeveniments públics de mes relleu i dels fets quotidians de les classes treballadores, que constitueixen le