La pregària de Txernòbil

Els solos i corals entonats per aquells afectats personalment per Txernòbil fan sentir una proximitat esgarrifosa a labast total del desastre de Txernòbil. La veu de lesposa dun bomber a qui se li va impedir visitar-lo perquè era una perillós objecte radioactiu. La veu confosa duna grangera anciana que no comprèn per què ha dabandonar el seu poble: "Per què marxar? Aquí shi està bé. Tot creix, tot floreix". El cor de veus dels soldats de la "patrulla de neteja", a qui els ha costat anys entendre per què les noies no els volen fer lamor. El començament i el final del llibre estan marcats pels monòlegs dunes "veus humanes solitàries", les veus de dues dones que tingueren cura dels seus marits fins que aquests moriren denverinament per radiació, veient els cossos dells trencar-se literalment.Aleksiévitx emfatitza —amb raó— que aquest no és pas un llibre sobre Txernòbil, sinó sobre les conseqüències de Txernòbil, sobre gent que viu en una nova realitat que encara no ha estat entesa. Aquells que visqueren Txernòbil són els supervivents de la Tercera Guerra Mundial. En aquest món hostil "tot sembla completament normal, el mal samaga rere una nova màscara, hom no pot veurel, sentir-lo, tocar-lo o olorar-lo. Qualsevol cosa pot matar-te — laigua, el sòl, una poma, la pluja. El nostre diccionari està desfasat. No hi ha encara paraules ni sentiments per descriurel". Les nostres edicions de les obres de Svetlana Aleksiévitx estan enriquides amb notes a peu de página—gairebé un centenar a Temps de segona mà. La fi de lhome roig—, una cronologia i un epíleg de Ferran Mateo i Marta Rebón que contextualitza lobra de lautora dins el seu marc cultural, social i polític.