La vida en l'abisme

Latracció irresistible duna vida portada al límit. La novel·la més autobiogràfica de Ferran Torrent.

Qui va ser el Rubio? Per esbrinar-ho cal que viatgem a la València dels anys setanta, on el joc era una activitat quotidiana malgrat haver estat declarada il·legal per un règim que agonitzava, i on Ferran Torrent era un passerell de vint-i-un anys capaç de perdre nou mil pessetes de lèpoca en una partida «històrica». Justament en aquelles circumstàncies tan poc favorables tots dos es van conèixer, i és a través de la seua relació —la dun pare i un fill per voluntat pròpia— que podem ser afortunats testimonis de la vida duns personatges inefables en un ambient que no ho és menys: els «amarradors», «joqueros» i «cremaors» de tota mena que poblen les partides, a més dun llaurador ludòpata, una puta princesa i un pioner de la immigració entre molts altres. Però per damunt de tots hi ha el mateix Rubio, un home que manté en lhermetisme el seu passat i la personalitat del qual exercirà una influència decisiva en el Torrent daleshores i en el del futur.

«Cada vegada més, el millor Ferran Torrent sassembla més al millor Georges Simenon». Ponç Puigdevall