Pa negre

A mig camí entre la memòria i la ficció, en una barreja de gèneres, Pa negre gira a lentorn de lAndreu, un vailet de la Plana de Vic en els anys més crus de la postguerra.

A mig camí entre la memòria i la ficció, en una barreja de gèneres, Pa negre gira a lentorn de lAndreu, un vailet de la Plana de Vic en els anys més crus de la postguerra. Ell pertany a la banda dels perdedors: el seu pare, home de ferms ideals republicans, ha estat empresonat per roig. De resultes daixò, la mare sha hagut de posar a treballar a la fàbrica i el confia a uns parents que viuen a pagès. Tot i viure lluny dels pares, en un clima de por que es palpa arreu, el temps a la masia estarà farcit de sentiments i descobertes. Hi descobrirà el misteriós món dels adults, la intuïció rere les paraules dels grans, farà tentines en els viaranys del sexe. És, també, un temps damistats valentes, de contes explicats a la vora del foc, de jocs a laire lliure, de plantar barraques a les branques dels arbres, de farinetes de blat de moro, de pa amb vi i sucre... de pa negre.En temps de guerra -i de postguerra- tots els sentiments són abrandats, van a lessència: o tot o res, perquè no hi ha gairebé res a perdre. Lamor, lodi, la passió, la rancúnia, la venjança, la hipocresia, la humiliació... res no sescapa de la vida dels personatges d?aquesta obra, en què Emili Teixidor aconsegueix transportar-nos a una època de repressió i de missa obligada. Lautor recrea amb total precisió lambient rural de la Catalunya de postguerra amb una llengua vivíssima, rica, plena de matisos, i un ple domini de la tensió narrativa.De mica en mica, el lector assistirà a un canvi substancial en lAndreu, que aprendrà de cada cosa que li passa i que, de perdedor passa a sentir-se guanyador, en una metàfora del país que assimila la derrota i accepta, amb passivitat, una victòria que no és la seva.I sadonarà també duna lliçó molt important: a més estimació, més perills de tota mena. Lamor crema.