Tinta i sang
Sinopsis
Una de les primeres novel·les de la flamant premi Nobel, inèdita en català, que empeny el gènere negre fins a territoris inexplorats de la sensibilitat i els afectes.
Aquesta és una novel·la singular dins el repertori de novel·les singulars de Han Kang: una història amb aires de noir en la qual el veritable misteri resideix a linterior dels protagonistes.
La Jeonghui sembranca en una investigació per desmentir els rumors recents sobre la seva amiga i artista Inju. Morta fa un any en un accident, un reportatge insinúa que podria haver-se suïcidat. La investigació durà la Jeonghui a indagar en la seva pròpia existència i li revelarà fins a quin punt la seva vida està enllaçada amb la de lInju, totes dues marcades per lart, la soledat i el fracàs afectiu.
Léelo en cualquier dispositivo
Ficha Técnica
Editorial: La Magrana
ISBN: 9788410009912
Idioma: Catalán
Número de páginas: 392
Fecha de lanzamiento: 05/03/2026
Año de edición: 2026
Especificaciones del producto
Recibe novedades de Han Kang directamente en tu email
Otras sagas o series que te pueden interesar
Reseñas sobre Tinta i sang
Comparte tu experiencia con la comunidad lectora.
1 Reseña
Sólo por opinar entras en el sorteo mensual de tres tarjetas regalo valoradas en
20€
| hace 10 días
Primera obra de la Premio Nobel Han Kang. Lo malo de acometer la obra de una premiada autora es vencer las expectativas. Lo peor, al momento de escribir sobre lo que has leído (ojo, que nadie te obliga) es qué decir cuando la obra no llegó a llenarte. Ser fiel a uno mismo. Lo más fácil es decir no fuiste tú, soy yo. Pero ello tampoco es justo. Tal vez, podría justificar diciendo que no fue el momento. Existen los momentos, pero también es simplista. Quizá una primera obra? Es lógico. Seguro que esta autora, de la cual no había leído nada, ha hecho un lógico recorrido de madurez creativa. Pero aquí soy condescendiente? Quizá, y aquì sí hablo de la obra, es el tono oscuro de la obra que impregna. Tanta oscuridad que uno no cree estar leyendo algo tal vez real; sino onírico. Esta parte, más reflexiva, metafísica se me hizo bola, máxime cuando al final en un giro más físico vuelve la novela noir más típica del género