Diari

Des de l’abril del 1942 fins al març del 1944, Hélène Berr, una llicenciada a la Sorbona, escriu un diari que és alhora un document terrible, commovedor, íntim i angoixant, a més d’un text de sorprenent maduresa literària. Amb els seus amics, toca el violí i busca refugi de les dificultats de la vida de cada dia en la literatura i la poesia anglosaxones, i se’ns mostra com una jove feliç amb la vida resolta. Però som al París sota l’ocupació nazi i la seva família és jueva. Aviat arriba el moment en què tots els jueus han de portar una estrella groga, però ella segueix tranquil•la i racional, aferrada a la rutina: estudia, llegeix, gaudeix de la bellesa de París i s’ocupa dels nens de famílies jueves deportades. Però, ben amagada, sempre batega la por del futur proper. Les últimes paraules escrites al diari són profètiques i terribles: «Horror, Horror, Horror...», en un homenatge colpidor i desesperat a El cor de les tenebres. La història d’Hélène Berr és quasi massa dolorosa i massa dura per llegir-la i anticipa de manera crua l’horror de l’Holocaust enmig d’una envejable fam per la vida, la bellesa, la literatura, per tot allò que roman.

«El Diari d’Hélène Berr és alhora el diari d’una jove jueva sota l’Ocupació, d’una sensibilitat i una qualitat literària excepcionals, i un poderós document històric.» S. Veil, L’Express

«Aquest text és un dels testimonis que van sobreviure miraculosament el seu autor. [...] Per la profunditat de l’anàlisi, la qualitat literària i la lucidesa ombrívola, la resposta d’Hélène al tema de la deportació és una de les més commovedores que es poden llegir». Thom