Escrits en defensa pròpia

Josep M. Benet i Jornet (Barcelona, 1940) és dramaturg, guionista i un dels escriptors que ha marcat de manera més decisiva la ficció dramàtica contemporània a Catalunya, tant als escenaris com a la petita pantalla. Es va donar a conèixer a mitjans dels anys seixanta amb Una vella, coneguda olor (1964).La seva llarga trajectòria teatral consta de més de quaranta-cinc obres que es mouen entre el teatre realista i simbolista. Edicions 62 ha publicat amb èxit Revolta de bruixes (1977), La desaparició de Wendy o Supertot (1975) i més recentment Soterrani (2008). Com a guionista destaca la seva dedicació als espais dramàtics produïts per Televisió de Catalunya, com ara els serials Poble Nou (1994), Nissaga de poder (1996-1998) i més recentment Ventdelplà (2005-2010) o l'adaptació de la novel·la de Mercè Rodoreda Mirall trencat (2002).Ha obtingut, entre d'altres, el Premi Nacional de les Arts Escèniques (1991), el Premi Nacional a la millor obra teatral feta entre 1988 i 1990 i el Premio Nacional de Literatura Dramàtica 1995.

Josep Benet i Morell (Cervera, 1920-Barcelona, 2008) va compaginar la seva tasca com a historiador amb la militància política. Des de molt jove es va afegir als moviments que van lluitar per la democràcia i la identitat nacional de Catalunya. Va exercir com a advocat durant molts anys, tot defensant persones i institucions que treballaven per la democràcia, sempre en paral·lel a la seva activitat cívica, fins que el 1979 va decidir dedicar-se de ple a la política. Va ser senador (president de l'Entesa dels Catalans), diputat del Parlament de Catalunya i membre de diverses comissions que ajudaren al restabliment de la democràcia, com la de l'Estatut de Catalunya. Com a historiador, és autor d'uns quants llibres essencials de la historiografia catalana: Maragall i la Setmana Tràgica (1963), Barcelona a mitjan segle XIX (en col·laboració amb Casimir Martí, 1976), Catalunya sota el règim franquista (1973), Exili i mort del President Companys (1990) i L'intent franquista de genocidi cultural contra Catalunya (1995). L'any 1996 li va ser atorgat el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes.