La balada del vell món

Sis mesos caminant sol pel sud d& x02019;Europa, de Barcelona a Atenes pels camins dels nostres avantpassats.

Quan l& x02019;escriptor i llibreter Oriol Canosa tenia 23 anys, ara en fa mes de vint, va deixar la feina, va posar quatre coses en una motxilla i va començar a caminar. Sis mesos i 3.000 km mes tard arribava a l& x02019;Acropolis d& x02019;Atenes despres d& x02019;un llarg i accidentat aprenentatge. A la motxilla hi duia poca cosa: llibres, un sac de dormir, una mica de roba vella, pocs diners, una navalla, áaigua, quatre fruits secs, pa i formatge& x02026; Ni mobil, ni tenda de campanya, ni unes bones botes, ni una lot. De Collserola a Montserrat, d& x02019;allà al Pirineu, sempre pels vells camins poc transitats. A partir d& x02019;aquí, amb algun mapa i preguntant de tant en tant, va creuar el Massís Central frances, els Alps, els Apenins, etc. Quan sortia el sol caminava, i quan es feia de nit i no hi havia lluna s& x02019;estirava sota un arbre a dormir. Es va defensar de les besties pero tambe de les persones, i va viure histories interessants, divertides, increbles, que l& x02019;han fet una altra persona. La historia d& x02019;Oriol Canosa connecta el lector amb un mateix, pero tambe amb la natura i amb els nostres avantpassats, que