La meva Àntonia

Aquesta és una història de solidaritat. La solidaritat entre els nouvinguts i els que ja hi eren. La solidaritat que fa aixecar un país que ho ha oblidat i és a punt de fer-nos-ho oblidar a tots. La solidaritat que ens salvarà i que només pot néixer d’una amistat com la d’en Jim i l’Àntonia. Perquè «la felicitat és això: dissoldre’s en un tot complet i grandiós».

En Jim Burden és advocat i viu a Nova York. És qui escriu la història de l’Àntonia, que va conèixer a Nebraska quan ell tenia deu anys i ella catorze.

Tots dos hi acabaven d’arribar: ell anava a viure a la granja dels avis perquè els seus pares havien mort; ella venia de Bohèmia amb tota la seva família i es va instal·lar en una granja propera. A tots dos se’ls obria al davant un món nou i ens regalen aquesta història d’amistat.

En Jim queda fascinat per la personalitat de l’Àntonia, un dels personatges més suggestius de Willa Cather. Forta i sensible, intel·ligent i crèdula, descobreix la duresa de la vida dels pioners, que han de conquerir la terra amb les aixades; la crueltat de la condició humana, que la toca de prop; però també la bondat de les persones, que la salva.

«N’hi havia prou que s’estigués allà dreta entre els fruiters, que posés una mà en una pomera jove i que mirés amunt cap als fruits, per fer-te sentir tot el que té de bo plantar i cuidar i finalment collir.»