LA PRESENCIA PURA

La presència pura és una "nouvelle" -escrita en fragments- sobre la malaltia d''Alzheimer, i consituteix una reflexió sobre la solitud i els intercanvis, sobre l''amor i sobre el pas del temps. Com si d''una Muntanya màgica es tractés, bobin descriu una nova forma de veure la vida a partir de la malaltia -viscuda, en aquesta ocasió, des de primera fila en la persona del seu propi pare. L''autor diposita la mirada, alternativament, damunt aquesta figura i damunt una acàcia del jardí de la institutció on el pare roman reclòs. L''evolució d''aquests "indefensos enfront el que els esdevé dia rere dia, nit rere nit" constituteix una reflexió moral creuada sobre el cicle existncial -en ordre invers, però-: la vida (passada) i la mort (propera), en el cas del pare; la mort (aparent) a l''hivern i la vida (renascuda) a la primavera, en el cas de l''arbre. Una sàvia combinació de duresa i tendresa. Un al·legat contra la malaltia de l''oblit.