Les irreals omegues

Un dels grans llibres de la poesia catalana de tots els temps.

Les irreals omegues (1949) és un dels grans llibres de la poesia catalana de tots els temps i un dels cims de l’obra de J. V. Foix.
El poeta de Sarrià hi posa en pràctica un dels seus estils més peculiars (poemes en versos llargs i estrofes àmplies, precedits d’un poema en prosa a tall de títol) per reflectir l’experiència fonda d’uns anys de trasbals col·lectiu, que són sobretot els anys de la República, la Guerra Civil i la primera postguerra.
Aquesta edició reprodueix facsimilarment el text de la primera i dona a conèixer, per primera vegada, un estudi inèdit i il·luminador de Segimon Serrallonga, que contribueix feliçment a orientar la lectura del llibre.