OLAS SOBRE UNA ROCA DESIERTA

Terenci Moix (Barcelona, 1942-2003) es va donar a conèixer com a escriptor amb La torre dels vicis capitals (1968, Premi Víctor Català), que aniria seguit d’Onades sobre una roca deserta (1969, Premi Josep Pla), El dia que va morir Marilyn (1969, Premi de la Crítica Serra d’Or), Món mascle (1971), Siro o la increada consciència de la raça (1972, Premi Prudenci Bertrana i Premi de la Crítica Serra d’Or), Sadístic, esperpèntic, i àdhuc metafísic (1976, Premi Joan Estelrich), i els reculls de contes La caiguda de l’imperi sodomita i altres històries herètiques (1976), Lilí Barcelona i altres travestís (1978) i Assassinar amb l’amor (1979). El 1992 obtingué el Premi Ramon Llull i el Lletra d’Or amb El sexe dels àngels. També té una àmplia producció literària en castellà i nombrosos llibres de divulgació en què tracta de totes les seves passions: Egipte, el cinema, el còmic. Col·laborà en diversos diaris i revistes, principalment amb cròniques de viatges, i en el món del teatre i la televisió amb algunes versions i guions.

Fotografía: © Quim Llenas – Getty Images