Passatgera a Teheran

«No hi ha plom més pesat que el plom que ha anat de viatge», afirma Vita Sackville-West just abans de desmentir-ho amb la lluminosa narració del seu viatge a Pèrsia. Amb una mirada moderna i una eloqüència poètica, aquesta singular passatgera amb tendència a la solitud desplega davant nostre un tapís d’imatges i idees del tot inoblidable.
Vita ens permet acompanyar-la en el seu periple per poblets de terrissaires egipcis i l’oceà Índic, per salines tedioses i el Bagdad de Gertrude Bell, pels mil i un matisos de la geografia i la idiosincràsia perses. Amb ella som testimonis de moments estel·lars, com la coronació del primer xa de la dinastia Pahlavi, la primera dècada de l’experiència soviètica o la revolució polonesa de 1926. Cent anys després del seu viatge, aquesta aristòcrata polifacètica s’erigeix com una escriptora i una viatgera de primera categoria.
Qui se n’hagi enamorat a través de les Cartes d’amor (Edicions de la Ela Geminada, 2025) que es va intercanviar amb Virginia Woolf o amb l’elegantíssima acidesa de les seves novel·les trobarà una Vita Sackville-West en estat de gràcia. Qui no la conegui encara, no quedarà immune a l’encant de la seva prosa contemplativa i dels viaranys de la seva ment.