Poemes del gos

Llibre de poemes? Prou. Per què no? De sempre havia escrit algun poema, o “temptativa de “. Quan era més jove, quan començava a escriure, tot i que endevinava que el meu camí era la prosa, hi havia temes o circumstàncies que em demanaven l’expressió en versos: aquesta és una situació per la que tota persona de lletres ha passat. I continuo escrivint poemes, o “temptatives de”. Quan vam anar a viure a Puiggròs vaig rescatar d’un marge ensulsiat, un cadellet de gos. Li vaig posar de nom Abdelhamir Ben Mussa i, per abreujar, Mussa. Va viure amb nosaltres uns tres anys. Després va desaparèixer. Li vaig dedicar un primer poema i a continuació van rajar els altres disset. En realitat és un llibre desolat, on s’hi endevina el diàleg racional/irracional entre el solitari desenganyat del món i la bèstia afable i alhora purament instintiva.