SARA LA DONA SENSE ATRIBUTS

Quan Sara va fer els cinquanta anys, va decidir que canviaria de vida. Havia deixat el treball com a intèrpret i volia concentrar-se en nous projectes més enriquidors. Dubtava de quin camí escollir. Va pensar a fer una nova traducció de l’obra més coneguda de Robert Musil, L’home sense atributs, però un dia, tot llegint el periòdic, va trobar un anunci suggeridor al qual no es va poder resistir. Un jove de vint-i-cinc anys, que es presentava amb el nom de Gabriel, s’oferia per fer massatges. «Dóna-li una alegria al teu cos de dona», pregonava. A partir d’una telefonada, s’inicia una relació compulsiva i absorbent entre Sara, que busca un sentit a la seua vida, i Ismael, l’autèntic nom del jove universitari que es prostitueix per tal de pagar-se els estudis.