«Has heredado mis gustos, tesoro mío. Te encantan los cataclismos, el soplo del viento entre los árboles, el amor a los bellos árboles, los ríos y el mar», escribió Sidonie Landoy a su hija Colette en una carta de 1907. En respuesta, la escritora ofrece a su madre el retrato de una mujer libre y apasionada, entregada a sus hijos, a la naturaleza y a los animales. En torno a ella gravitan su marido—el enigmático Capitán, lector empedernido—, sus dos hijas y los dos «salvajes» hijos varones que abandonan el hogar para recorrer el campo... Un bellísimo relato autobiográfico a través del cual la gran escritora hilvana el recuerdo de una infancia feliz en el que tienen cabida tanto la nostalgia como la celebración de la vida.
Tres historias que exploran la intimidad, la memoria y las sombras que nos habitan
(Saint- Sauveur-en-Puisaye, Borgonya, 1873 – París, 1957) És una de les grans figures de la literatura francesa i tot un símbol d’alliberament femení. Criada al camp, es casà molt jove amb l’escriptor parisenc Willy, el qual la va encoratjar a escriure les seves primeres novel·les, que tanmateix es van publicar amb el nom d’ell. El 1906 se’n va divorciar i inicià la batalla legal per reivindicar l’autoria de les seves obres. Figura essencial de la bohèmia intel·lectual francesa, Colette també va participar en atrevides peces de music-hall, que ocasionalment van ser clausurades per la policia. Fou la primera escriptora que va formar part de l’Acadèmia Goncourt i també la primera que la va presidir. Quan va morir, França va organitzar un veritable funeral d’Estat, el primer dedicat a una dona.