Sota el signe de sagitari

Jaume Fuster i Guillemó (Barcelona, 1945 - l’Hospitalet de Llobregat, 1988) va ser escriptor, assagista i traductor, i membre de l’anomenada «generació literària dels setanta» i del col·lectiu Ofèlia Dracs. Està considerat l’introductor de la novel·la negra i policíaca contemporània a la literatura catalana, amb nombrosos títols, entre les quals destaquen De mica en mica s’omple la pica (1972), Tarda, sessió contínua, 3,45 (1976) i La corona valenciana (1982). La seva devoció per J. R. Tolkien el va portar a escriure una magnífica trilogia èpica, iniciada amb L’Illa de les Tres Taronges (1983), seguida per L’Anell de Ferro (1985) i closa amb El Jardí de les Palmeres (1993), que va guanyar el Premi Ramon Llull. Va col·laborar en diversos projectes cinematogràfics i televisius.