TANTA GANA

A cavall entre Tarragona i Barcelona, llegeix com exposa la violència Mouawad, com fa l’engany Ferrater, i s’emmiralla, esbiaixat, en la teoria de Cixous, en la manera com entén el fet d’escriure des del cos. Es va graduar en Estudis Literaris, és màster en Construcció i Represen-tació d’Identitats Culturals (UB), així com en el Programa d’Estudis Independents del Museu d’Art Contemporani de Barcelona. Forma part de la productora cultural La Sullivan. Ha estat professor associat de literatura i crítica de la cultura a la UB i ac- tualment investiga sobre teoria i literatura contemporànies al King’s College de Lon-dres, amb una beca. És autor dels llibres de poesia Tanta gana (Premi Francesc Garriga 2018) i La part del foc (Premi López-Picó 2020), i de la novel·la Napalm al cor (Premi Llibres Anagrama 2021).

El seu atreviment és el d’una veu que es planteja el risc no com una opció sinó com una necessitat imperiosa. Per aquest motiu, els seus versos en esqueix s’obren en una ferida mòrbida molt propera als versos trencats de Lispector. D’aquestes veus i d’aquests territoris viscerals parteix el seu primer llibre, Tanta gana, entranyes d’un subjecte atònit que rau enmig d’una cruïlla, amb els ulls i les mans obertes, rebuscant en les butxaques quina és la manera de dir els mots silents que bramen ben endins.

Tanta gana

és un cim gramatical
en la tartera del desig
s’hi escolen pedres, una allau
de roca mare / i jo surant.
granissa esllanguida
en una vall / i jo surant:
un cos làbil que es candeix.