Un sol mal dibuixat

Una novel·la literària, impactant i fosca, que converteix Barcelona en la metàfora d’una societat que ja ha decidit no mirar.

El Sigfrid i la Monday, joves i idealistes, volen fer un documental sobre la gestió governamental d’un greu trastorn físic i psicològic que fa anys que afecta bona part de la població infantil i que té conseqüències dramàtiques a tots els nivells. No poden concebre com es pot fer vida normal tenint en compte aquesta realitat terrible i les mesures -també terribles- que mantenen en funcionament els engranatges de la societat. Però toparan amb una maquinària institucional —i moral— molt més fosca del que esperaven. Acompanyats pel Torca i l’Anna, dos membres d'un equip que busca nens fugitius sota terra, baixaran als túnels i clavegueres de Barcelona per mirar de cara l’horror que tothom vol oblidar.

Amb un univers distòpic perfectament construït, on ressonen Ballard, Ishiguro o Le Guin, Un sol mal dibuixat és una novel·la fosca i lírica, una història colpidora i insòlita a la nostra literatura, d’alt voltatge emocional i crític, que interpel·la de manera directa l’apatia contemporània davant la catàstrofe.

«És incòmode tot allò que ens arrossega fins a una veritat que fa mal. Vintró sap escriure aquesta incomoditat i, a més, fer-la addictiva: volem mirar però no gosem mirar, necessitem saber però rebutgem saber. He llegit Un sol mal dibuixat amb el fantasma d’Ursula K. Le Guin al costat. Vintró, d’alguna manera, dialoga amb Le Guin i ens pregunta què estem disposats a amagar als llocs més foscos i recòndits per preservar la ficció que tot va bé.» Roser Cabré-Verdiell