Jordi Bolòs

En aquest llibre s'estudiaran diversos components del paisatge de les comarques per on s'estenia el comtat de Barcelona, fa més de mil anys. S'hi estudiara com es van formar els espais agrícoles i forestals que depenien dels diferents llocs de poblament documentats als segles IX i X. Es valorara l'interès de localitzar comes o fons de vall creats a l'alta edat mitjana. S'hi parlara de les feixes o terrasses. S'analitzaran les terres de conreu que tenen forma de franges coaxials i que s'estenen pels vessants o bé a banda i banda dels camins. Ens aproximarem a uns horts creats en gran part a l'alta edat mitjana. S'intentara descobrir les motivacions de les formes radioconcèntriques. I, finalment, en aquest primer volum, s'estudiaran les característiques dels camins, tant dels situats a l'est del Llobregat, a la comarca del Vallès, com dels situats a ponent d'aquest riu, a les comarques del Penedès, l'Anoia o l'Alt Camp.

Nou volum del projecte de recerca que busca analitzar la importància fonamental que tenen els treballs cartogràfics en els estudis d'història del paisatge. En la presentació d'aquest volum en concret

Primera part. Documents de les seus episcopals de Roda i de Lleida (586-1143)

Els comtats catalans formaren part de l'imperi carolingi, creat l'any 800. La forta repercussió d'aquest vincle en l'evolució del país requereix saber que va canviar i que va perdurar, al llarg dels segles VIII-X, en la politica i l'admiinistracio del territori, la societat, l'economia i el paisatge, la cultura i la religio, i ho podem coneixer gracies a la gran quantitat de documents que se n'han conservat.

Aquest cinquè volum el composen un ampli dossier central, dedicat als treballs de caracterització del paisatge històric i especialment al projecte PaHisCat català i al projecte Historic Landscape Cha

Dins les muralles de la ciutat ens mostra com era la ciutat de Lleida i, alhora, ens presenta la societat que hi va viure als segles XIV i XV. Darrere les muralles de Lleida hi havia una xarxa de carrers, carrerons i places, on s'alçaven les cases dels artesans, dels homes que feien el que ara en diríem oficis liberals, dels ciutadans, d'algun membre de la noblesa i dels eclesiàstics. Ens apropa als principals edificis, que eren punts de referència per als seus habitants: esglésies, hospitals, hostals, forns, mercats, banys o bordells. La quantitat de documents que es conserven sobre la ciutat al final de l'edat mitjana ens permet conèixer la seva gent i els seus espais. Lleida, en aquell moment, era una de les grans ciutats catalanes, on, des de l'any 1300, tenia la seu l'única universitat de la Corona catalanoaragonesa.

Com a base de l estudi de la senyoria dels cenobis benedictins del Berguedà (vegeu també l'estudi sobre el monestir de Santa Maria de Serrateix), es presenta aquest fons documental del monestir de Sa

En aquest volum es publiquen les ponències presentades a les jornades que es van celebrar a Erill la Vall (Vall de Boí) els dies 21 i 22 d’octubre de l’any 2010, dedicades a “Els Pirineus al llarg de

Reconstrucció sobre base cartogràfica de la informació aportada per la extensa documentació conservada d'època carolíngia pels comtats de Cerdanya i Berga. Conté un resum en anglès.

Este libro es una aproximación innovadora al paisaje histórico de una villa de la Catalunya Nova, Agramunt, y de un territorio, el Valle del Sió. Se estudia como se produjo la conquista y la organizacion de este territorio en los siglos XI y XII y se analizan los precedentes de epoca islamica. Al mismo tiempo, se describe la formacion del urbanismo de la vila de Agramunt y de todos los pueblos del valle, aun repasando la formacion de los campos de cultivo y de los espacios irrigados, ademas de los caminos que son percibidos como elementos del paisaje que hacen posible ir de un lugar a otro y que pueden perdurar a lo largo de miles de años.

El comtat d¿Osona va passar de dependre dels monarques carolingis l¿any 798. Calgué, però, que fos novament reorganitzat i repoblat un segle més tard, en època de Guifré el Pelós. Aquest ampli comtat

El paisatge catala -si sabem interpretar-lo correctament- es un dels documents mes notables que tenim per poder estudiar el nostre passat. Jordi Bolos, professor de la Universitat de Lleida, ens ensenya a "llegir" el paisatge arqueologic, a datar i entendre perque son com son els pobles, els masos, els camps, les vies o les sequies que es crearen o be es transformaren al llarg dels segles medievals.

El comtat de Manresa, que en època carolíngia era terra de frontera i que estava estretament lligat als comtats d'Osona i de Barcelona, s'estenia per bona part de les actuals comarques del Bages (amb

Les terres que formaven el comtat de Besalú esdevingueren, després de la conquesta franca, una dependència del comtat de Girona. El seu territori - amb uns límits que eren fruit d¿uns precedents més