Jordi Santasusagna

Una historia damor, poder i anhel de llibertat en plena epidemia de la pesta negra a la Cardona del segle XIVAny 1348. La Blanca i el seu pare arriben a Cardona fugint duna Manresa on ja hi ha els primers casos de la pesta negra, amb lesperança de reconstruir les seves vides amb el poc que els queda. A la seva arribada, tots els ciutadans son cridats a la plaça per presenciar una execucio. A diferencia daltres llocs, a Cardona les execucions son gairebe diaries i dassistencia obligatoria per ordre del batlle sanguinari que governa la ciutat.En Bernat, el botxi, odia la feina que li ha imposat el batlle i desitja la llibertat, pero no troba una sortida. Tot es complica encara mes quan coneix la Blanca i, juntament amb la remeiera Helena, senreden en una trama perillosa de poder, ambicio, secrets, amor i violencia, en plena epidemia de la pesta negra, que finalment arriba a Cardona i hi escampa la mort, la fam i la miseria.

L’any 1423, les tropes catalanes del rei Alfons el Magnànim van arrasar la ciutat de Marsella. Entre els trofeus del saqueig hi havia Notre Dame du Port, una preciosa imatge gòtica de la Mare de Déu.

En Gori Fortuny, candidat a l alcaldia d una gran ciutat, passa la campanya electoral vivint en un magatzem del seu sogre. Pocs dies abans de les eleccions hi arriba el seu cunyat, més jove que ell, un periodista fart de la precarietat de la seva professio, que tambe preten instal·lar-s hi. Les incompatibilitats personals i ideologiques fan impossible una convivencia que, a mes, es tenyeix de colors transcendentals per al futur de la ciutat, i quan es posa en joc segons que, les consequencies es tornen imprevisibles. Una lluita descarnada entre la cara B dels politics i la dignitat dels periodistes.

En Raymond Bauer, lAleman, és un que, acabada la Segona Guerra Mundial, arriba a una pròspera explotació minera catalana. Aquí és rebut amb honors per les autoritats franquistes i els directius de Un

Un nadó abandonat, un món en flames, una aventura que desafia els límits de la supervivència.Quan l'Aitor i la Noa decideixen escapar- se de la casa de colònies durant el viatge de fi de curs, no pod

Una historia damor, poder i anhel de llibertat en plena epidemia de la pesta negra a la Cardona del segle XIV Any 1348. La Blanca i el seu pare arriben a Cardona fugint d'una Manresa on ja hi ha els primers casos de la pesta negra, amb l'esperança de reconstruir les seves vides amb el poc que els queda. A la seva arribada, tots els ciutadans son cridats a la plaça per presenciar una execucio. A diferencia d'altres llocs, a Cardona les execucions son gairebe diaries i d'assistencia obligatoria per ordre del batlle sanguinari que governa la ciutat. En Bernat, el botxi, odia la feina que li ha imposat el batlle i desitja la llibertat, pero no troba una sortida. Tot es complica encara mes quan coneix la Blanca i, juntament amb la remeiera Helena, s'enreden en una trama perillosa de poder, ambicio, secrets, amor i violencia, en plena epidemia de la pesta negra, que finalment arriba a Cardona i hi escampa la mort, la fam i la miseria.

Matallops és un petit poble de gairebé cinc-cents habitants, situat a la falda de la cinglera del Prepirineu. El 1992, concretament el mateix vespre de la inauguració dels Jocs Olímpics de Barcelona, hi arriba lAndreu Massot, mes conegut com el Quisca, un agre i brut matador de porcs que viu en una vella i deplorable masia i que torna de Cuba acompanyat de la seva esposa, la Maylin. Pero la vida de lAndreu a Matallops es tan primitiva que la pobra noia no hi pot passar ni una sola nit. Aquesta sera lultima desgracia que el debil enteniment del Quisca podra suportar. Mentrestant, el seu germa gran torna inesperadament despres de mes cinquanta anys de no saber-ne res, i junts porten a terme una serie de venjances despietades pels greuges que ha patit la familia des de la Guerra Civil, temps en que el gran dels Massot es va emboscar per no haver danar a la guerra.Porcsobra guardonada amb el VIII Premi Memorial Agusti Vehi-Vila de Tianaes una historia rural amb diversos salts temporals, personatges perdedors i rancunies familiars, marcada per les creences i supersticions que envolten els Urpians, nom que reben els cingles de Matallops per una llegenda negra del segle XVIII, rerefons de totes les desgracies del poble.