Salomó Marquès

Un homenatge als mestres que van lluitar sota el franquisme per una educació de qualitat El 1939, amb el final de la guerra començava un nou sistema educatiu que representava una regressió espectacular respecte l''avançada escola de la Republica. Els mestres republicans que no shavien exiliat o desaparegut en la guerra van haver d''abandonar l''exercici de la professio o passar dures purgues. Verge Santa Quina Escola! Els mestres contra Franco es un exhaustiu repas de quaranta anys d''exercici de la docencia; des de les dificils condicions de la postguerra als moviments alliberadors de la transicio, un repas a noms propis com els de la pedagoga Marta Mata, l''escola de mestres Rosa Sensat o les primeres escoles catalanistes i progressistes que es van obrir a Barcelona i rodalia.

Miquel Santaló i Parvorell (1887-1962) va ser professor de geografi a a l’Escola Normal de Girona (1918-1931) i a la Normal de la Generalitat. Va ser el primer alcalde de la República a Girona, per E

Aquesta és la història de dues navarreses avantguardistes, feministes i revolucionàries. Van ser dues dones amb un valor excepcional, avançades al seu temps, pioneres al començament del segle XX en

UNA VEU DE LEXILILes cartes del mestre Josep Vilalta (febrer 1939 - abril 1941) Aquest llibre recull les cartes del mestre Josep Vilalta escrites des de lexili a França (febrer de 1939 - abril de 1941) a la seva esposa, la mestra Maria Florensa, que tambe era en terres franceses: ell, en camps de concentracio (St. Cebria i Gurs) i camps de treball (Saint Medard-en-Jalles, Fourtou i Moux); i ella, primer en una residencia a Lourdes amb altres refugiats i, mes tard, a Pau.Les cartes ens permeten coneixer de primera ma la vida als camps: les gestions per sobreviure, per buscar companys, per sortir-ne i marxar cap a America, el tracte dels gendarmes i altres policies, les tensions entre els republicans mateixos, les noticies que arriben de lEspanya franquista, la recerca de companys exiliats que no son als camps, aspectes concrets sobre alimentacio, sanitat, educacio, etc. Gracies a la generositat de la seva filla podem ara llegir aquests escrits del mestre Vilalta, al cap de 80 anys de lexili del 1939, el mes gran de la historia del nostre pais. Un document per no perdre la memoria.

Raimon Portell (Barcelona, 1963) va estudiar filologia, va fer de mestre i ara es dedica a escriure. Col·labora amb les revistes Altair, Viajes National Geographic, ElMundo de los Pirineos i Descobrir Cuina, entre daltres, i amb algun diari. Ha guanyat dos premis de periodisme. Ha estat director de la revista Descobrir Catalunya i cap de redaccio dInfancia i Altair. Acaba de publicar Una canço de Cap Verd i Lombra de Venecia, dues novel·les de viatges. Ha publicat els llibres Vull una corona!, Premi Critica Serra dOr 2005, Pirineu catala en col·laboracio amb el fotograf Carlos Moises Garcia i el llibre de viatges El somni del jaguar. I es pare de dues nenes esplendides.Salomo Marques (LEscala, Alt Emporda, 1942) es professor del Departament de Pedagogia a la Universitat de Girona i ensenya historia de leducacio als estudis de Pedagogia i deducacio social. Les seves darreres recerques se centren en lestudi dels mestres i de lescola en les epoques republicana i franquista. Ha publicat un llibre sobre lexili dels mestres, un altre sobre la realitat de lescola franquista, i diferents biografies de mestres republicans deportats i exiliats, algunes de les quals shan editat a Mexic.

Després de l'èxit del llibre de la sèrie H Els mestres de la República, de Raimon Portell i Salomó Marquès, amb tres edicions a les llibreries, Ara Llibres edita un volum fotogràfic sobre el mateix t

"Quan lanalfabetisme era un mal cronic que semblava que no tenia remei. Quan no hi havia escoles per a tothom i milers de nens corrien pels carrers, malnodrits, amb la salut precaria. Quan no hi havia espais per jugar i hi havia una manca dhigiene i de cultura, va neixer una generacio de mestres que, amb el referent dEuropa, va crear una escola nova i moderna adaptada als nous temps. La gran innovacio daquesta nova pedagogia era el respecte a linfant, els seus temps, els seus ritmes, la seva capacitat dentendre lentorn, apropiar-sel i construir-sen una imatge. Els nens deixaven destar lligats a la taula recitant com lloros per parlar i escriure sobre allo que els envoltava. Era una escola laica i mixta que volia respectar lopcio religiosa de cadascu."

PIONERAS: HISTORIA Y COMPROMISO DE LAS HERMANAS URIZ PI