Salvador Espriu

Però Laia és, sovint, el pretext per furgar endins del record i oferir al lector un retaule sorprenentment viu d'un poble mariner en una època no gaire llunyana. I malgrat els anys transcorreguts des

Aquest volum reuneix tres obres de Salvador Espriu, centrades en dues figures mítiques gregues que la tradició occidental sempre ha tingut presents: Antígona i Fedra. Com explica Carles Miralles en el proleg que ha escrit expressament per a aquesta edicio, en la seva Antigona (escrita el 1939 i reescrita entre 1963 i 1964), Espriu replanteja la tragedia homonima de Sofocles: "La mitica guerra civil tebana s'hi convertia en rerefons de la guerra civil espanyola, des del punt de vista de Catalunya ja perduda tant politicament com culturalment". El 1937, Espriu s'havia enfrontat per primera vegada al mite de Fedra, l'esposa del rei d'Atenes enamorada del seu fillastre Hipolit, en una esplendida peça narrativa; quaranta anys mes tard, a peticio de l'actriu Nuria Espert, va escriure l'obra dramatica Una altra Fedra, si us plau, en que, valent-se del recurs del teatre dins el teatre, dona una visio distanciada i ironica del mite.

Amb estudi introductori, comentaris de text i propostes de treball a càrrec d'Isabel GranyaAntígona, escrita el 1939 i publicada el 1955, és el mite clàssic que permet a l'autor de dur a terme l'anàl

Espriu mostra aquí la seva particular visió de la identitat nacional catalana tot recorrent diferents indrets dels Països Catalans. Al pròleg, lespecialista en la poesia de Salvador Espriu, Rosa Delo