La promesa

Dues amigues shavien fet promeses i juraments a la seva joventut.

Ara arriba lhora de la veritat...

Lamor va trencar els llaços de lamistat que unia lAlícia i la Irene des de petites i en els moments més feliços de la seva joventut. Totes dues havien fet disbarats per estar luna amb laltra. Havien fet promeses i juraments. Sajudarien sempre. Deu anys després de la seva última trobada, lAlícia rep una cinta amb una gravació de la Irene, que es troba en una situació límit, postrada al llit per una malaltia.

Totes les històries damor sassemblen -comença dient el missatge-, però tanmateix cadascú de nosaltres viu la seva pròpia història damor amb el convenciment que és única". Les paraules de lamiga, incòmodes al principi, obligaran lAlícia a remoure el passat i els fets i les raons que les van distanciar. «Una vegada em vas salvar la vida, ten recordes? Així que, malgrat tot, encara confio en tu. Tinc dret a fer-ho, a confiar en tu, a considerar-te la meva amiga?», implora la Irene.

Amb La promesa, Maria Jaén signa una novel·la intimista, extraordinàriament punyent, que des de la seva publicació original el 1999 ha convidat molts lectors, tant joves com adults, a reflexionar sobre la força de lamistat i sobre les decisions difícils -qüestions de vida o mort, literalment- a què ens aboca la nostra existència.