A la caça del PSUC

Crònica personal d’un partit que aglutinava la lluita catalana per la llibertat i que incomodava tant el franquisme com cert antifranquisme espanyol.

El PSUC va ser més que un partit: va transcendir els esquemes de l’organització comunista clàssica i ha acabat nodrint de quadres tots els partits de l’espectre català fi ns als nostres dies. Tanta va ser la influència del PSUC, que va ser considerat un perill geoestratègic pels guardians del neoliberalisme. La CIA va contribuir a liquidar-lo. Als anys 60, l’afiliació a
CCOO i al Sindicat Democràtic d’Estudiants li va donar molta força. I des del 1968, amb la condemna de la invasió soviètica de Txecoslovàquia i amb la participació en l’Assemblea de Catalunya, va esdevenir un partit transversal. L’any 1990, Antoni Batista va viatjar als EUA darrere la història del xèrif Wyatt Earp, però s’hi va trobar el complot de la CIA contra el PSUC. Anys després, l’assassinat d’un agent de la CIA a Barcelona li’n va donar les claus. Tot el que es diu en aquest llibre és veritat, però una veritat no sempre coneguda. A mig camí de la crònica personal i el periodisme literari, el llibre d’Antoni Batista es llegeix com una novel·la.

Amb la col.laboració de la Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura.