Caos a les aules

Una crida al sentit comú feta per un professor entusiasta i atípic que creu en lensenyament
Si el futur dun país es garanteix per leducació que reben els seus ciutadans, el nostre futur està ben fotut. Des de lexperiència i amb dosis abundants dironia, Antoni Dalmases fa un repàs a lensenyament en lactualitat, i el diagnòstic és clar: el model densenyament públic, desmantellat dia a dia, està abocat al fracàs.
Caos a les aulesés «el resultat de reflexions, converses, observacions, lectures més o menys encertades, moltes hores de relació, reunions, discussions i, sobretot, bàsicament, fonamentalment, més de trenta-cinc anys ininterromputs fent classe a diversos nivells de lensenyament, des de lantiga EGB fins a lactual Secundària i Batxillerat, passant pel BUP i el COU.»
Antoni Dalmases representa lentrega del professor vocacional que intenta fer bé la seva feina, i que té arguments i idees molt clares sobre qui mereix ser anomenat estudiant i qui és que no vol aprendre res, quins tipus de pares i de professors hi ha i, sobretot, què fan els que manen per desmantellar amb decisions absurdes el sistema educatiu.
Que el lector no busqui xifres, estadístiques o informes perquè el que trobarà són històries viscudes, noms propis i situacions reals.

Antoni Dalmases
Vaig néixer a Sabadell el 1953. Llicenciat en Filologia Hispànica. Des del 1976 fins a lactualitat, he estat i sóc professor i tutor de diversos cursos dESO i Batxillerat, amb els quals em diverteixo mentre miro densenyar als meus alumnes a lluitar contra lavorriment i la mediocritat, a tenir esperit crític, entendre el món i mirar-lo amb sentit de lhumor, per resguardar-se de la presència dokupes, desvagats, objectors escolars, joves deixats de la mà dels déus, delinqüents en potència, pares que no mereixen ser-ho, col·legues lamentables, autoritats inoperants i/o malvades i lleis incomprensibles i irrisòries.
La meva feina és, doncs, intentar contagiar als nois i noies el meu apassionat, iconoclasta i fins ara incansable amor a la literatura i la llengua del meu país, peti qui peti.
Escric novel·les i contes per a lectors de totes les edats i he obtingut, entre altres, el Premi Andròmina 1992 perLúltima primavera, el Premi Gran Angular 1993 perDoble joci el 2005 perJo, el desconegut, portada al cinema, a més del Premi Sant Joan 1998 perAl mig del camí.