Què sents quan no sents res

Què sents quan no sents res és una història construïda a partir de les vivències d’un grup de pacients que han volgut compartir-les com a part del seu procés de recuperació i com a contribució personal a la prevenció d’aquestes malalties entre la població més vulnerable de patir-les: els joves. En Víctor, amb el seu treball constant i acurat amb les noies i el noi coautors de la novel·la, ha sabut construir una història emotiva, real i valenta. quest projecte neix de la idea d’un grup de noies i nois que volien parlar d’il·lusió, de creixement i de ganes de dir-li adéu a les pors. El motor i els protagonistes del bloc han estat, des del primer dia, pacients que han superat un trastorn de la conducta alimentària o bé estan en vies de fer-ho i ho han entès com a part del seu procés personal. I amb aquesta mateixa línia de treball, partint de les històries personals d’aquells que pateixen i es recuperen d’un trastorn alimentari, es fa realitat Què sents quan no sents res.