SAGA DE LA VALL DELS SALMONS

Un tresor de la narrativa europea, ara en català

Les sagues medievals islandeses són el primer gran tresor de la prosa europea -com va afirmar Milan Kundera- i, ambientades en un món d'heroisme, narren intrigues i epopeies familiars, retraten vides mítiques com la del poeta i guerrer Egil Skallagrimsson o relaten odissees com el viatge d'Erik el Roig a Groenlàndia o el del seu fill a Amèrica.

Entre totes les que s'han conservat, la Saga de la vall dels Salmons destaca per la seva bellesa literària i les passions íntimes i commovedores que mostra quan explica el destí tempestuós d'un clan noruec que, a finals del segle IX, va colonitzar l'oest d'Islàndia, i també el drama d'amor i venjança que portarà els germans Kjartan i Bolli a lluitar fins a la mort per Gudrun, extraordinàriament captivadora i la més llesta i eloqüent de totes les dones.

La Saga de la vall dels Salmons fou escrita a Islàndia cap a l'any 1250. Els seus protagonistes principals són personatges reals dels segles X i inicis de l'XI, i les relacions familiars i els esdeveniments que s'hi descriuen -com ara els quatre matrimonis de Gudrun, l'estada de Kjartan com a ostatge a la cort del rei Olaf Tryggvason mentre es decidia la conversió d'Islàndia al cristianisme o la seva mort en una disputa amb els fills d'Osvif- són fets històrics.

Una part d'aquest marc històric devia ser de domini públic oral o escrit en temps d'un autor anònim que també havia escoltat moltes tradicions transmeses oralment i que, amb aquests materials, fosos i modelats per una imaginació poderosa, construeix una crònica familiar que s'eleva fins a la categoria de tragèdia heroica amb la història de Kjartan, Bolli i Gudrun, en la qual l'autor -o autora, com apunten alguns estudiosos de l'obra- mostra tot el seu talent extraordinari en la manera com comprèn i expressa literàriament els sentiments humans.

Aquesta traducció al català del nòrdic antic permet gaudir d'un dels clàssics imprescindibles de la història de la literatura, una meravella que al llarg dels segles ha estat oculta, sense rastre, com si existís en un somni o en les boles de cristall dels vidents, com va afirmar Jorge Luis Borges, que assegurava que les sagues anuncien l'art de Cervantes i de Flaubert.