Son crepuscular

La vida de Pauline i Dexter Manford, un matrimoni de l’alta societat novaiorquesa, és un enfilall de visites, reunions, sopars i festes… Ell és un advocat reconegut i ella la reina d’un món plàcid i ordenat, en el què tothom fa el seu paper. Les seves agendes estan plenes de compromisos amb el xofer esperant-los a la porta, però no es pot dir que ella sigui una frívola: fins i tot aconsegueix trobar algun forat per practicar meditació oriental. És impensable que res pugui trastocar la meravellosa sensació d’èxit d’una vida tan privilegiada. Però els seus fills ho veuen d’una altra manera: es prenen més seriosament les festes, el xampany i les drogues (el títol fa referència a aquest estat d’anestèsia de la realitat que propicien els estupefaents) que no pas la feina i les responsabilitats. I de vegades noten una punxada d’avorriment, un neguit estrany que ho podria engegar tot a rodar. I llavors no n’hi ha prou a planificar unes vacances a la Costa Blava. Llavors res és suficient.