Un ós anomenat Paddington

«Un ós? Aquí, a l''estació de trens de Paddington? —va dir la senyora Brown mirant el seu marit amb expressió de sorpresa—.Quina ximpleria, Henry, no pot ser.» Però el senyor Brown no s''equivocava: l’osset era allà, just al mig de l’andana, amb un barret estrany i una etiqueta penjada al coll que deia: «Si us plau, tingueu cura d''aquest ós. Gràcies». Així que els Brown el van convidar a berenar i se’l van emportar a casa, on l''esperavenun bon bany d’aigua calenta i els dos nens de la família. «Demà serà un altre dia i ja veurem com en sortim, d''aquest embolic», va pensar el senyor Brown, sens dubte perquè llavors encara no sabia que els embolics de veritat encara havien d’arribar... i és que a Paddington sempre li passen coses, perquè Paddington és d''aquesta mena d''óssos.