Josep-Lluís Carod-Rovira

Aquest llibre observa i analitza la diversitat religiosa a Catalunya, tan plural i diversa. Explica, amb detall, la història catalana de les quatre confessions amb més arrelament de segles al nostre

Amb La flexió verbal podreu consultar les formes correctes de les variants dels verbs del català occidental que va escriure un dels nostres grans autors, Enric Valor.

Catalunya viu moments de clara desorientació respecte al seu futur nacional i fins i tot es comencen a detectar evidents símptomes de fatiga. El fracàs de la reforma de l’Estatut, on molts catalanist

Text de la conferència del vicepresident del Govern de la Generalitat de Catalunya, Josep-Lluís Carod-Rovira, a la Torre Agbar de Barcelona el 27 de novembre de 2008, en què fa balanç de mitja legisl

Quan va ser l'últim cop que vas fer una becaina? I que et van clavar un calbot després de burxar algú? Has esbrinat si tot rutlla tal com ho havies previst? Quines coses t'esgarrifen o et angúnia? I

Text de la conferència del vicepresident del Govern de la Generalitat de Catalunya, l'Hble. Sr. Josep-Lluís Carod-Rovira, al Palau de la Generalitat l'11 de maig de 2010, sobre un model català de laïcitat que pretén basar-se en els encerts i descartar els errors de la laïcitat francesa i el pragmatisme permissiu anglès.

Texto de la conferencia pronunciada por el vicepresidente del Gobierno de la Generalidad de Cataluña, Hble. Sr. Josep-Lluís Carod-Rovira, en la Delegación del Gobierno de la Generalidad de Cataluña en Francia el 4 de febrero de 2010, en laque reivindica la presencia y el potencial del catalán, doceava lengua europea más hablada, así como la necesidad de reconocimiento oficial.

En el año 2008, Josep-Lluís Carod-Rovira publicó 2014, adelantándose alos acontecimientos que ahora se están viviendo en Cataluña. Este libroabrió el camino, debido a que, por vez primera, además de estableceruna fecha en el imaginario colectivo, explico las diversas razones parala independencia de Cataluña y, sobre todo, el procedimiento paraalcanzarla, con especial atencion al contexto internacional y especificandolos pasos que se deberan dar en los diferentes ambitos para convertir aCataluña en un Estado con asiento propio en la ONU, siempre dentro dela Union Europea.En este libro, Carod-Rovira explica el paso del independentismo emocional,minoritario, al actual independentismo politico y mayoritario. En otraspalabras: el camino que va del nacionalismo defensivo a la construccionde un proyecto para una sociedad moderna que se quiere libre y concalidad de vida. ¡Aqui esta trazada la ruta de un pueblo hacia su libertad!

Josep-Lluís Carod-Rovira hi té molt a dir, en la política catalana actual. En aquest llibre repassa el moment polític i social català i qüestiona l’herència hipotecada que deixen els seus principals

El fracàs de la reforma de l’estatut i el tancament d’Espanya al reconeixement institucional de la nació catalana, l’al·lèrgia permanent a la diferència, així com la crisi econòmica, han fet prendre

Amb la seixantena de retrats recollits a Noms que perduren, Josep-Lluís Carod-Rovira acompleix una doble comesa: d''una banda, ret homenatge a un seguit de persones (de Lluís Companys a Jordi Pujol, de Gonçal Castello a Eliseu Climent, de Rovira i Virgili a Mario Soares, d''Andreu Nin a en Fer) que, be sigui per la seva significacio historica, pel contingut etic de la seva trajectoria vital o be pel benefici col·lectiu que ha comportat la seva labor (en alguns casos, reconeguda i sancionada per la historia recent de Catalunya: en d''altres, duta a terme des d''una humilitat i un silenci que els fa mereixedors d''una reivindicacio) han commogut la consciencia de l''autor i han marcat el seu ideari politic i les seves conviccions personals. S''estableix, per tant, un vincle profund (ideologic i sentimental) entre els personatges i el cronista, refermat per la solida voluntat d''estil i la fina sensibilitat literaria amb que son escrits aquests textos. D''altra banda, Josep-Lluis Carod-Rovira troba, en els personatges a qui dedica aquests retrats, les fites que marquen la cartografia d''una idea de pais, la seva, que comença per Catalunya pero de seguida es fa extensiva a totes les terres de parla, cultura i historia catalanes. tambe. un sentit de permanencia que ho consolida tot i hi atorga un ple sentit. Noms que perduren es un llibre que neix tant del pensament com del sentiment, que es nodreix del passat i del present per convidar-nos a un projecte de futur. I tambe -per que no- al plaer d''una bona lectura.

«Un país, un futur» recull les darreres aportacions de Josep-Lluís Carod-Rovira per a una Catalunya més forta, capaç de fer front als projectes i desafiaments propis de la modernitat dels nostres die

La passió italiana és, tot alhora, llibre de memòries i quadern de viatges, retrats literaris i erudició cultural, mirada a la història i prosa lírica, amb passejades inesperades pel món de la gastro

La commemoració internacional dels cinc-cents anys de l'inici de la Reforma protestant, per Martí Luter a Wittemberg (Alemanya) el 1517, és el moment adequat perquè la cultura catalana disposi d'una

¿És veritat que el català és una llengua que agonitza? ¿Quin és l’estat de salut real del nostre idioma? ¿Existeix alguna fórmula per capgirar la situació actual o, per contra, ja ho podem donar tot

Segons Josep-Lluís Carod-Rovira, «Catalunya pot optar per continuar pel mateix camí daquests darrers anys, sense alè, senseambiciónense passió, a peu cap enlloc, sense horitzons perceptibles al final de la ruta: sense il·lusió. O bé pot escollir una altra cosa: ser valenta i coratjosa, i elegir, en plena cruïlla, un altre camí nou, el camí que ara toca. No pas el camí de sempre, el del passat, sinó el del futur, el dels pobles amb il·lusió de continuar sent-ne i de ser millors, al costat dels altres pobles». Per construir aquesta nova Catalunya, «tenim una necessitat imperiosa de guanyar, sense ambigüitats, per al nostre projecte nacional, aquells altres catalans que deia Candel, aquells nous catalans o catalanes que a casa parlen castellà o gallec». Per equilibrar i modernitzar el país, caldrà també «barcelonitzar Catalunya» i «catalanitzar Barcelona».