Julià de Jòdar

Tres escenaris estableixen l'àmbit de L'àngel de la segona mort, primera part de la trilogia L'atzar i les ombres: el barri de vençuts entre els turons i el mar, i la primera generació de foranis com

Al laboratori d’assaigs de Can Verrières s’hi estan coent assumptes de gran transcendència per a la història de Barcelona, Catalunya i Europa. Un Gregori Salicrú jovencell arriba a la fàbrica de don

Tres escenaris estableixen l’àmbit de L’àngel de la segona mort, primera part de la trilogia L’atzar i les ombres: el barri de vençuts entre els turons el mar, i la primera generació de foranis com

Audiolibro.

La acción se sitúa en Barcelona el 11-S, día del atentado sobre las torres gemelas. La policía encuentra el cuerpo momificado de Natalia Vidal, conservado por su marido durante semanas. Ellos se conocieron en plena epoca de los Beatles, un año antes de la eclosion del mayo frances, tiempo de optimismo y de ilusion, de lucha politica, de efervescencia cultural y de educacion sentimental para la nueva progresia. A partir de una historia de amor desesperada, y alternando el discurso de los dos personajes centrales (el, Alejandro Higueras, un oscuro muchacho de barrio con ambiciones, y ella, una reconocida directora de teatro independiente) con las voces de los personajes que ellos conocieron y amaron, Julian de Jodar hace balance de un tiempo y de un pais, de las esperanzas y las frustraciones de una generacion, la de los jovenes progres, que probablemente todavia no lo ha dicho todo. El hombre que amo a Natalia Vidal es a la vez una novela iconoclasta, una novela de ideas heridas por el tiempo, y una cronica sentimental y cultural de una generacion.

Si en Fot-li, que som catalans!, el título precedente de éxito indiscutible, Bru de Sala, Julià de Jòdar y Miquel de Palol abrían en canal nuestro pasado más reciente y auguraban todo tipo de desastr

Els tres relats tragicomics aplegats a Zapata als Encants poden ser llegits amb un rerefons musical de corridos i contemplats com una punta seca. Pero no tracten solament de la mai enllestida biografia de Zapata a carrec del Vell Gran Home i el corrector Lotari, ni del combat impossible entre Chris Walker i Ximo Ximoi amb el Guiness de la gent fati com a public mut, ni de lencontre entre Salima, la puta mogrebina, i la gran dama sefardita Dori van der Meer en lanima pretenciosa del lletraferit Ferran Guardia, ni dAnselmo el progre i el seu amor per la frivola Georgina, voluntaria a Chiapas, ni de la candida periodista Assurdina i la seva passio per linfeliç pianista Alberic, ni de la rubensiana filatelica Dora, espieta del quimic Santiago, devot macarra de la Raquel, perseguida pel Castor, destronat princep de bordell... No, aqui tambe es parla, sense prevencions ni cauteles, de llengues i de literatura, de politica i de reptils, de perdues i de renuncies, de sexe antic i de velles addiccions, de raons per morir i de raons per seguir malvivint (ocasionalment, de motius per matar), de la meretriu postolimpica i dels espais i dels buits. Pero es parla sobretot de la compassio humana, quan laltre canto del mirall ens mostra, ara mateix, el nostre futur a traves dun devessall de runes de la historia, els darrers quaranta anys, a la Oh Felix, Tu, Catalonia, si gusteu...

Són temps de canvi. Una nova generació intenta viure la seva educació sentimental desafiant les sòrdides imposicions dels vencedors de la guerra i les pors dels vençuts. El trànsit de les fades, con

Fot-li, que som catalans! s’inscriu en la llarga tradició de textos definitoris del ser català com són Les formes de vida catalana, de Josep Ferrater Mora, o Noticia de Cataluña, de Vicens Vives. Obr

La remor dels confins reuneix vint-i-un textos, escrits per encàrrec al llargde tres lustres (2000-2015) per a pròlegs de llibres, actes culturals, imitjans de comunicació. Entre ells, un testimoni a

El primer any de la decada dels vuitanta, en una editorial mitjana on ella feia de secretaria de gerencia i ell era lencarregat de tirar endavant una enciclopedia de psicologia en sis volums, Encarna Colom i Gabriel Caballero van començar la relacio sense la qual el celebre escriptor de Badalona, pretes geni de barriada, no hauria estat capaç de publicar cap novel·la. La vida del Gabriel, lEncarna i les seves respectives mascares formen un melodrama romantic a la Barcelona postmoderna marcat per relacions enverinades, compromisos politics i personals en crisi, martingales olimpiques i negocis editorials dubtosos. Julia de Jodar continua deconstruint un alter-ego que lha perseguit des de molt abans de la publicacio de la seva primera novel·la, i, de passada, retrata la Catalunya postfranquista sense cap cullerada de sucre.

El senyor Lotari, escoliasta de capçalera del gran novel·lista desaparegut Gabriel Caballero, va morir quan estava a punt dendreçar la biografia de lescriptor entre 1962 i 1977. Una teranyina trenada per centenars de veus que despullen i escabetxen sense pietat tant lhome concret com totes les cares i caretes de lantifranquisme dels anys seixanta i setanta. El mon cultural i intel·lectual, la disputa entre grups (i egos) de lesquerra i el catalanisme, les infidelitats als ideals i a les persones, la Gauche Divine, les Jornades Llibertaries... I al mig, tastant totes les olletes sense ficar-se fins a la cintura en cap fangar, un dels autors mes importants de les ultimes decades. Es mes: un geni. Perque el Gabriel era un geni, ¿oi, senyor Lotari? La continuacio de laclamada trilogia L'atzar i les ombres sha fet esperar divuit anys, perque calia pouar molt endins.

El primer any de la decada dels vuitanta, en una editorial mitjana on ella feia de secretaria de gerencia i ell era lencarregat de tirar endavant una enciclopedia de psicologia en sis volums, Encarna Colom i Gabriel Caballero van començar la relacio sense la qual el celebre escriptor de Badalona, pretes geni de barriada, no hauria estat capaç de publicar cap novel·la. La vida del Gabriel, l'Encarna i les seves respectives mascares formen un melodrama romantic a la Barcelona postmoderna marcat per relacions enverinades, compromisos politics i personals en crisi, martingales olimpiques i negocis editorials dubtosos. Julia de Jodar continua deconstruint un alter-ego que l'ha perseguit des de molt abans de la publicacio de la seva primera novel·la, i, de passada, retrata la Catalunya postfranquista sense cap cullerada de sucre.

El senyor Lotari, escoliasta de capçalera del gran novel·lista desaparegut Gabriel Caballero, va morir quan estava a punt dendreçar la biografia de lescriptor entre 1962 i 1977. Una teranyina trenada per centenars de veus que despullen i escabetxen sense pietat tant lhome concret com totes les cares i caretes de lantifranquisme dels anys seixanta i setanta. El mon cultural i intel·lectual, la disputa entre grups (i egos) de lesquerra i el catalanisme, les infidelitats als ideals i a les persones, la Gauche Divine, les Jornades Llibertaries... I al mig, tastant totes les olletes sense ficar-se fins a la cintura en cap fangar, un dels autors mes importants de les ultimes decades. Es mes: un geni. Perque el Gabriel era un geni, ¿oi, senyor Lotari? La continuacio de laclamada trilogia Latzar i les ombres sha fet esperar divuit anys, perque calia pouar molt endins.

«PER MÉS QUE ELS ESPERITS ALTRUISTES PROPUGNIN LA FRATERNITAT UNIVERSAL ENTRE ELS ÉSSERS HUMANS, LA GENT EDUCADA SAP ADOBAR-SE LAMOR, MENTRE QUE LA POBRA GENT SE LHA DEMPASSAR CRU».Novel·la de novel·

La Candidatura dUnitat Popular, com a concepte polític operatiuEl lector té a les mans una primera aproximació, acurada i en profunditat, sobre la CUP. La Candidatura dUnitat Popular, com a concepte politic operatiu. Projecte i proposta dunitat popular com a expressio de la voluntat darrelament a la vida municipal. Unitat de la practica politica, diversitat daplicacions concretes.El primer llibre on parlen i sinterpel·len la historia, el present i les alternatives de futur de lexpressio mes conscient, audaç i renovadora del municipalisme que veu, en la independencia i la transformacio social, els eixos indestriables de la lluita de les classes populars als Paisos Catalans. El primer llibre on afloren les contradiccions internes, els desafiaments externs, els dubtes i les conviccions, la teoria i la practica politica, els trets personals i la composicio col·lectiva duna organitzacio petita, pero vista ja, per propis i estranys, com un dels fenomens mes trencadors de la politica catalana dels ultims anys.

El primer llibre on parlen i s?interpel·len la historia, el present i les alternatives de futur de l?expressió mes conscient, la transformació social, els eixos indestriables de la lluita de les classes populars als Pasos Catalans.El lector te a les mans una primera aproximacio, acurada i en profunditat, sobre la CUP. La Candidatura d'Unitat Popular, com a concepte politic operatiu. Projecte i proposta d'unitat popular com a expressio de la voluntat d'arrelament a la vida municipal. Unitat de la practica politica, diversitat d'aplicacions concretes.El primer llibre on parlen i s'interpel·len la historia, el present i les alternatives de futur de l'expressio mes conscient, audaç i renovadora del municipalisme que veu, en la independencia i la transformacio social, els eixos indestriables de la lluita de les classes populars als Pasos Catalans. El primer llibre on afloren les contradiccions internes, els desafiaments externs, els dubtes i les conviccions, la teoria i la practica politica, els trets personals i la composicio col·lectiva d'una organitzacio petita, pero vista ja, per propis i estranys, com un dels fenomens mes trencadors de la politica catalana dels ultims anys.

El retorn de Julià de Jòdar després d'"El metall impur", Premi Sant JordiDesprés de la mort de la seva mare, el narrador busseja en el seus records i redacta una mena de confessió autobiogràfica. Tot

¿Què hi ha, en el manuscrit trobat als Encants, que hagi pogut desfermar tant d’interès en un home tranquil? Al cap i a la fi, a El metall impur només s’explica una trista història de fàbrica, amb la