Per la revolució africana

Els textos recollits en aquest volum corresponen al període més actiu d’activitat política de Fanon i reflecteixen les etapes d’una mateixa lluita, que evoluciona i creix contínuament, però que manté una orientació clara i uns objectius fixats des del principi. Des de la seva experiència com a psiquiatre, Frantz Fanon ens dona un testimoni de primera mà de com el racisme defineix la construcció de la personalitat individual i social en els subjectes colonitzats, tant a França com a les Antilles o a Algèria, on exerceix fins a 1956 a l’hospital psiquiàtric de Blida. Després de dimitir, ja en plena guerra d’independència, Fanon milita activament en el Front d’Alliberament Nacional algerià com a redactor d’El Moudjahid, el diari oficial del moviment. Hi exerceix de cronista de la guerra i sap preveure l’enfonsament de l’esquerra francesa, atrapada en l’ambigüitat en relació amb el colonialisme i la guerra, i de tot el sistema polític de la IV República francesa. També reflexiona sobre les perspectives de confluència de les lluites de tots els pobles colonitzats, sobre les aliances en el pla internacional i sobre les condicions per a una aliança de tot el continent africà contra les potències colonials. L’agudesa i la claredat en la seva anàlisi ens donen, avui, les claus necessàries per entendre el funcionament d’un imperialisme que encara deixa sentir el seu pes sobre el món contemporani.