CATALÁN

Una catalana a París

Articles d'exili

Preventa
-5% de dto. exclusivo web
Envío gratis
Recíbelo el DÍA DEL LANZAMIENTO.
miércoles 9 de septiembre de 2026.





Tiempo est. de lectura: 5h 17m

Chico comiendo y bebiendo

«Relíquia», un llibre delicat i vital, una elegia fulgurant

Deu anys després de la mort del seu pare, el narrador d’aquest llibre decideix escriure-la. Amb l’ombra del suïcidi que priva el dol, es pregunta: és possible trobar les paraules d’un comiat que no es va produir?

Veure llibre

Sinopsis

«Jo buscava en aquella expectació un raig de simpatia perquè soc catalana a París, i desitjava que Raimon ens fes quedar bé. Diuen que aquest sentiment meu és patriotisme tronat. Potser sí, que ho és, però deixeu-me'l, si us plau: "c'est mon droit".»

Teresa Pàmies va viure els efectes de l'esclat de la Revolució Russa des que va néixer en el si d'una família de fermes conviccions comunistes. Durant la Guerra Civil va combatre com a secretària femenina de les JSUC. El gener del 1939 va començar un exili de més de trenta anys, amb París com a últim aixopluc. No va publicar el primer llibre, "Testament a Praga", fins al 1971. Abans va escriure moltes cròniques sobre la vida cultural sota el franquisme, que ella des de la distància, seguia amb la màxima atenció. Aquí s'hi recullen textos ja editats en revistes de l'època i textos del tot inèdits anteriors a la Teresa Pàmies escriptora: sobre Pau Casals, Joan miró, Salvador Espriu, Mercè Rodoreda, Francesc Candel, Anna Akhmàtova, Aleksandr Soljenitsin... hi descobrim una periodista de ploma àgil i de llengua esmolada, elegant i combativa, lliure.

Ficha Técnica

Editorial: Editorial Comanegra S.L.

ISBN: 9791387969356

Idioma: Catalán

Número de páginas: 224

Tiempo de lectura: 5h 17m

Encuadernación: Tapa blanda

Fecha de lanzamiento: 09/09/2026

Año de edición: 2026

Plaza de edición: Barcelona
Colección:
Autories
Número: 16
Alto: 21.0 cm
Ancho: 14.0 cm
Grueso: 0.6 cm

Especificaciones del producto

Escrito por Teresa Pàmies

Teresa Pàmies (Balaguer, 1919 - Granada, 2012) va haver de marxar a l'exili als vint anys quan va acabar la Guerra Civil, i no va tornar fins que en tenia cinquanta dos, quan va guanyar el premi Josep Pla amb Testament a Praga, escrit amb les memòries del seu pare. Un cop establerta a Barcelona, ja no deixa d'escriure llibres, la majoria de caire testimonial, com per exemple Quan érem capitans, Va ploure tot el dia o Memòria dels morts. També va escriure articles per a diferents publicacions periòdiques. L'any 2000 va rebre la Medalla d'Or de l'Ajuntament de Barcelona i, un any més tard, el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes.Natàlia Pàmies Lluís (Barcelona, 1995) va estudiar Disseny Gràfic a Eina, Escola de Disseny i Art. Ha treballat pels estudis ClaseBcn i Ana Domínguez. Entre els seus camps d'interès destaquen la fotografía i la il· lustració. Ha estat premiada amb el Laus d'Ori Laus Aporta i ha participat en conferències com al ADCE festival.
Descubre más sobre Teresa Pàmies

Recibe novedades de Teresa Pàmies directamente en tu email

Los libros más vendidos de Periodismo