VAN GOGH, SUICIDAT PER LA SOCIETAT

Un geni explicat per un altre geni

Artaud ens va deixar una obra extensa: poeta, dramaturg, novel·lista, actor, director... era un geni que vivia l’art com a totalitat.Van Gogh, suïcidat per la societatés un d’aquests textos inclassificables, un «assaig-poètic», que no respon a cànons i que malgrat tot té una força creativa que obliga el lector a seguir, gairebé a escoltar aquesta mena de rapsode aïrat que és Artaud.

L’autor s’emmiralla en Van Gogh i es rebel·la contra la societat que «va suicidar» el gran pintor: els seus quadres, les estades al sanatori, la relació amb el seu germà, són analitzades des de l’esperit lliure, crític, rebel i anàrquic d’un Artaud en estat de gràcia que, defensant Van Gogh de la seva bogeria, es defensa ell mateix.

Perquè, com diu, «en tot dement hi ha un geni incomprès.» O com explica Antoni Marí al text introductori, «la censura que sha imposat a la paraula del boig que, encara que sigui perseguida i clausurada, segueix exercint el poder de la imaginació o de la llibertat dexpressar-se».

Un llibre escrit des de la frontera entre la follia i lenteniment, clau per entendre el procés de la creació artística.

Antonin Artaud

(Marsella 1896 - Ivry-sur-Seine, 1948) Poeta, assagista, actor i director de teatre, creador del teatre de la crueltat. El 1920 entra en contacte amb el surrealistes a través de Max Jacob. Busca continuament experiències noves al món del teatre, optant per una dramatúrgia bàsica i instintiva. Va passar per diverses clíniques mentals i morí el 1948, sol i sense companyia.Van Gogh, suïcidat per la societatva publicar-se lany 1947 i va rebre el Premi Sainte-Beuve dassaig lany següent.