Matthew Tree

Matthew Tree (Londres, 1958) va aprendre el català als 21 anys, als 26 va venir a viure a Barcelona i als 31 ja publicava en català. Ha publicat diversos llibres de ficció, assaig i autobiografia, co

Coldwater Bay - a tiny village tucked away on the southern coast of the Isleof Wight - suddenly finds itself being besieged by Africans who have gonethere for that very purpose. A racist doctor on holiday, two of his love-sickteenage wards, and the Africans inside man in the village watch events unfoldfrom their very different viewpoints, in this ambitious, original novel whichsteers a captivating path between the comic and the horrific.

El llibre que teniu a les mans és un crit a favor de la llibertat i demostra que la monarquia és un simbol desfasat, un error, una xacra, una absurditat, una immensa nosa que hauria de ser eliminada de la vida politica, social, publica i privada com mes aviat millor. Mathew Tree, amb una prosa satirica i convincent, evidencia a Contra la monarquia lespectacle dadmiracio i engany de les monarquies en general i, sobretot, de lespanyola en particular: qui son els Borbons, la seva historia mes fosca, els escandols, les mentides, els diners que ens costa Creure en un rei suposa la renuncia total a la logica i al sentit comu; significa la bogeria col·lectiva.

Entrevistes de feina surrealistes; caps obsessius, incompetents o malparits; empreses que són una estafa; mobbings escandalosos, acomiadaments més que improcedents... El llibre que tens a les mans causara una autentica revolucio en el mon laboral. A La puta feina trobaras les experiencies reals de persones humanes que han permes que la feina els compliques la vida fins a convertir-la en grotesca. Matthew Tree, de nou amb la seva prosa satirica i convincent, converteix aquest llibre en un manual imprescindible per a aquells que vulguin deixar de treballar de manera definitiva.

Hi ha dates que tots recordarem sempre. Des de l'any 2013, el 29 de juny forma part d'aquesta llista, després de tot el que es va viure al Camp Nou. Sis hores en què la música es va convertir en un fil conductor perquè milers de persones visquessin quelcom més que un concert. Aquí teniu un llibre sobre aquell dia. I és un llibre ple de mirades. D'una banda, les fotografies que l'Enric Lucena va fer al llarg de la nit, moltes de les quals us emocionaran per primer cop. De l'altra, un dels escriptors més coneguts de casa nostra i que va sortir a parlar davant dels noranta mil assistents aquell dia, el Matthew Tree, ens ofereix la seva visió particular sobre com va veure i viure el Concert per la Llibertat.

Una cinquantena de conceptes i llocs molt barcelonins retratats per la particular visió dels autors d’aquest llibre, que dibuixen l’ànima de Barcelona, ni que sigui de forma parcial.

Que la situació actual de Catalunya és excepcional és una evidència fins i tot per als que tallen el bacallà a l''altiplà. El que potser molts no saben és que aquesta situa-ció ha estat d''allò

Un manual imprescindible per reconeixer i combatre el racisme en els altres pero sobretot en un mateix.Des de mitjan segle xx, el racisme no ha estat rebutjat al carrer amb tanta contundencia com ara. Potser perque per a les noves generacions no es nomes una xacra malefica sino tambe un anacronisme pseudocientific que genera uns topics absurds sobre tothom que no tingui un fenotip europeu, com ara (en el cas de Catalunya) que els moros, negres i sudaques son incapaços de parlar o entendre el catala; o que no paguen impostos; o que provenen de cultures primitives... Aquest llibre no nomes desfa tots aquests topics i daltres de semblants sino que ofereix al mateix lector una oportunitat per desempallegar-se de qualsevol rastre de racisme que pugui guardar, encara, en el seu fur intern. En fi, un llibre tan breu com imprescindible.Aneu a lAfrica, aneu a Llatinoamerica, aneu al Magreb, banyeu-vos en un mar de cossos diferents, apreneu que es ser minoritari al carrer o a qualsevol altre lloc, vagis on vagis, i ja veureu com els vostres cervells acabaran sent pulcres, desinfectats, nets com una patena.Qualsevol racista actual no nomes te unes idees anacroniques, pseudocientifiques i potencialment letals, sino que es lultim tipus de persona que necessitem en un mon que aviat veura unes migracions sense pario en la historia de la humanitat.

Entrevistes de feina surrealistes; caps obsessius, incompetents, histèrics o malparits; empreses que són una estafa; mobbings escandalosos... A La puta feina trobareu les experiències reals -incloses

La majoria de blancs ens creiem no-racistes o a-racistes o antiracistes i si se?ns acusa de ser racistes, ens en rentem les mans i diem no, nosaltres no.'Racista' és a la vegada un dels afronts més comuns i una de les acusacions refutades amb mes vehemencia. Ara be, que vol dir, de debo, ser racista?Aquest llibre aclareix d'on ve el racisme i el defineix. Parla dels que hi creuen i de les seves victimes. Al llarg de dos capitols ben desconcertants, distingeix entre el racisme envers els col·lectius humans considerats inferiors ('Negres, etcetera') i el racisme envers els col·lectius considerats intel·ligents alhora que aliens i malefics ('Jueus, etcetera'). S'hi descriuen alguns exemples, sovint poc coneguts, de que passa quan les idees racistes es posen en practica, concretament a Anglaterra, als Estats Units, a l'Europa de mitjan segle XX... i a Catalunya.Aquest llibre tambe ofereix una explicacio historica de l'aparent 'superioritat' del poble europeu (la font principal de tantes actituds racistes). I comenta els ultims descobriments sobre les raons perque uns essers humans, de cop i volta, mirin uns altres com si fossin una especie a part i -en el pitjor dels casos- els tractin com a tal. En fi: aquest es un llibre contundent, xocant, revelador, ben documentat i gens demagogic, que va al fons d'un fenomen que ens afecta a tots. Encara." (...) em vaig posar a llegir primer sobre la religio; i despres sobre el racisme. En el segon cas, la sensacio ha estat la de ser abaixat a poc a poc en una claveguera mal perfumada."Matthew Tree s'adreça al lector: "Fins i tot al cap de cinc decades de vida, hi ha coses que molta gent dona per descomptat pero que a mi (i no nomes a mi) em semblen tan incomprensibles com anacroniques. Entre aquestes, el racisme. Es tracta d'un tipus de pensament violent i hi ha capitols d'aquest llibre que parlen de la violencia que engendra. N'hi ha d'altres que n'ofereixen explicacions (no pas excuses). Pel que fa a mi, despres d'haver-me rebolcat durant un any i mig a les clavegueres del racisme, es un alleujament poder sortir-ne i anar-me'n cap a una altra banda."

null

Quatre reflexions sense cap mena d'importància després de passar exactament vint anys entre els catalans.El 20 de setembre de 2004, just vint anys després d'haver arribat a Catalunya com a resident p

"Per que escriure novel·les si es pot dir la veritat?", va escriure Matthew Tree en un relat anterior, i amb aquest llibre breu de memories demostra que, efectivament, es pot dir la veritat, tota la veritat i res mes que la veritat si un realment te ganes

"Catalunya? Què és això?" Setze anys després d'instal•lar-se entre nosaltres. Matthew Tree sent la necessitat de posar a prova, una vegada més, la noció de Catalunya Aquest cop, ho vol fer "físicament", i per això es disposa a emprendre un viatge de trenta dies per terres catalanes. Pel que fa a l'itinerari, només s'imposa dues condicions: no tornar a visitar cap de les destinacions i viatjar, sempre, amb transports públics.L'improvisat trajecte de Tree, decidit a l'atzar dels horaris de tren o autobús i de l'hospitalitat amb què és rebut a les diferents poblacions, mostra una Catalunya a voltes amable i segura de si mateixa, a voltes tancada i desagradable, però en qualsevol cas viva i autèntica, perquè la mirada que s'hi projecta no pot ser més lúcida i original."Existeix realment Catalunya?", es pregunta l'autor. Contra l'autocomplaença, però també contra l'autoodi, Tree mira de respondre a aquesta qüestió amb tanta grcia com mala llet, i ens descobreix un país tan allunyat dels cnons oficials com dels tòpics més suats.